Als començaments del segon mileni, a Occitània va aparèixer una cultura, els càtars, que era radicalment diferent a tot el que hi havia des l'època dels romans.
La cultura càtar era molt similar al Barça i al poc que queda de la cultura catalana. La integració de la voluntat ferma d'èxit i la voluntat de fer les coses bé i en harmonia amb l'entorn.
És allò de guanyar fent-ho bonic del Barça o d'oposar-se frontalment des de Barcelona a que ens facin un trasvassament de l'Ebre perquè omplim les piscines o no patim restriccions un parell de mesos, quan hem sigut nosaltres que hem augmentat la nostra població en un milió de persones en aquesta última tongada especulativa.
Eren els Homes Bons. Gent amb poder i que tot i així tenia la voluntat de millorar el seu entorn tot i que això comportés baixar la qualitat de vida o posar en perill la seva integritat.
Tot al contrari de la cultura romana, per la que els beneficis personals justificàven tota acció.
La cultura càtara va saltar els Pirineus, i per tant té molt sentit que Catalunya vingui de càtars Llunyans.
Aquesta cultura va desenvocar en l'aparició dels templers, monjos guerrers, que guanyaren terreny amb aquesta filosofia de gent abnegada, com els ermitans, però a la vegada lluitadora com els guerrers.
Tant terreny van guanyar que Roma va decidir aturar-los exterminant-los. I una nit al segle XIII els van matar a tots a Occitània (prop de 30.000).
Els que es van salvar foren els que pocs que estaven a aquesta banda dels Pirineus, que van passar a la clandestinitat.
La cultura càtara, més emmascarada, va continuar obtenint els seus fruits. Va conquerir la Catalunya Nova, el país valencià, Múrcia, les illes, i va
arribar a Granada (per acabar conquerint-la).
Va conquerir Còrsega, Sardenya, Nàpols, i Atenes. I mentrestant, va dominar tot el mediterrània establint les 200 Llotges de Mar que controlava Catalunya i en les que es feia LA TOTALITAT del trànsit comercial de la mediterrània, que és com dir la totalitat del trànsit comercial del mon antic.
La cultura càtara va excel·lir tant en la voluntat de fer les coses millor i millor, que va començar a explorar el món desconegut. Els coneixements nàutics i històrics de Catalunya eren immensos. Prova d'això són els mapes del Piri Reis i d'Abraham Cresques.
Així vàrem descobrir les canàries, i vàrem explorar la costa atlàntica africana.
Així que Roma va haver de tornar a actuar. Aquesta vegada va ser més subtil. Va forçar en una guerra civil el canvi de rei dels catalans, imposant un rei castellà, el pare de Ferran. La França catòlica va ajudar-los, ja que castellà no hagués pogut tota sola. Tenia la guerra perduda quan el rei castellà de Catalunya va regalar Còrsega a França a canvi que ocupessin Girona.
Un cop imposat el rei va ajuntar corones amb els castellans. Los Reyes Católicos, en contraposició a la cultura càtara (cristiana i per tant no catòlica) que dominava el territori català.
A partir d'aquí van començar els espolis a la nostra terra, els nostres èxits i la nostra història, que han desenvocat en que continuem dient que no sabem d'on ve el nom de Catalunya.
Eduard
La cultura càtar era molt similar al Barça i al poc que queda de la cultura catalana. La integració de la voluntat ferma d'èxit i la voluntat de fer les coses bé i en harmonia amb l'entorn.
És allò de guanyar fent-ho bonic del Barça o d'oposar-se frontalment des de Barcelona a que ens facin un trasvassament de l'Ebre perquè omplim les piscines o no patim restriccions un parell de mesos, quan hem sigut nosaltres que hem augmentat la nostra població en un milió de persones en aquesta última tongada especulativa.
Eren els Homes Bons. Gent amb poder i que tot i així tenia la voluntat de millorar el seu entorn tot i que això comportés baixar la qualitat de vida o posar en perill la seva integritat.
Tot al contrari de la cultura romana, per la que els beneficis personals justificàven tota acció.
La cultura càtara va saltar els Pirineus, i per tant té molt sentit que Catalunya vingui de càtars Llunyans.
Aquesta cultura va desenvocar en l'aparició dels templers, monjos guerrers, que guanyaren terreny amb aquesta filosofia de gent abnegada, com els ermitans, però a la vegada lluitadora com els guerrers.
Tant terreny van guanyar que Roma va decidir aturar-los exterminant-los. I una nit al segle XIII els van matar a tots a Occitània (prop de 30.000).
Els que es van salvar foren els que pocs que estaven a aquesta banda dels Pirineus, que van passar a la clandestinitat.
La cultura càtara, més emmascarada, va continuar obtenint els seus fruits. Va conquerir la Catalunya Nova, el país valencià, Múrcia, les illes, i va
arribar a Granada (per acabar conquerint-la).
Va conquerir Còrsega, Sardenya, Nàpols, i Atenes. I mentrestant, va dominar tot el mediterrània establint les 200 Llotges de Mar que controlava Catalunya i en les que es feia LA TOTALITAT del trànsit comercial de la mediterrània, que és com dir la totalitat del trànsit comercial del mon antic.
La cultura càtara va excel·lir tant en la voluntat de fer les coses millor i millor, que va començar a explorar el món desconegut. Els coneixements nàutics i històrics de Catalunya eren immensos. Prova d'això són els mapes del Piri Reis i d'Abraham Cresques.
Així vàrem descobrir les canàries, i vàrem explorar la costa atlàntica africana.
Així que Roma va haver de tornar a actuar. Aquesta vegada va ser més subtil. Va forçar en una guerra civil el canvi de rei dels catalans, imposant un rei castellà, el pare de Ferran. La França catòlica va ajudar-los, ja que castellà no hagués pogut tota sola. Tenia la guerra perduda quan el rei castellà de Catalunya va regalar Còrsega a França a canvi que ocupessin Girona.
Un cop imposat el rei va ajuntar corones amb els castellans. Los Reyes Católicos, en contraposició a la cultura càtara (cristiana i per tant no catòlica) que dominava el territori català.
A partir d'aquí van començar els espolis a la nostra terra, els nostres èxits i la nostra història, que han desenvocat en que continuem dient que no sabem d'on ve el nom de Catalunya.
Eduard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada