27 de març 2007

Gràcies Lluís Llach

Em seria impossible fer la llista de les cançons de'n Lluís Llach que més m'agraden i molt menys posar-les per ordre... però en vull citar dues.

La primera és "Cançó Sense Nom", també anomenada "On Vas", i és pel següent motiu...
Quan feia la mili a la "Residencia de Oficiales de Las Palmas de Gran Canaria" (bé la mili.... treballar gratis tretze mesos pel "País") moltes vegades l'escoltava ben alta a l'oficina (com un nen que fa una malifeta) sabent que al despatx del costat hi havia el Coronel (que en la seva època havia estat el Tinent en Cap de la Guàrdia Personal de'n Franco i que, suposo, van "exiliar" a les Illes Canaries en morir aquest) i gaudint al pensar que no n'entenia la lletra... o que si l'entenia ja estava massa "cremat" com per a fer-ne cas.


Cançó Sense Nom (On Vas) ed2k

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes
On vas amb els avions
On vas, on vas.
On vas amb els fusells
On vas amb els canons
On vas, on vas.

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
per que el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?



L'altra és "Cal que neixin flors a cada instant" i la recordo perquè és la cançó que em va fer sentir Català, quan una nit d'imaginària (així s'anomena la vigilància nocturna que fan els soldats), escoltant no sé ben bé quina ràdio Española, el locutor la va posar i jo em vaig emocionar.
Això em va fer pensar... La "Raó" em fa Español i apurant molt fins hi tot Àrab, doncs el meu Avi es deia Eduardo Morales Moreno (cognoms d'origen "moro" ...suposo), va néixer a Montefrio (Granada) però com que era Guardia Civil va ser destinat a Catalunya, on va conèixer la meva Àvia, va aprendre el Català (que ja voldrien molts nats aquí parlar-lo tant bé com ell el parlava) i no li diguessis pas de tornar cap allà, doncs a la fi també es devia "sentir" Català.
I és que "sentir-se" Català és això... un sentiment... sense raó ni lògica... simplement un sentiment.


Cal que neixin flors a cada instant ed2k

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per d'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense poda'l;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.





Tant de bo el convencin
per a fer un darrer recital
al Camp del Barça.




13 de març 2007

James Lovelock (pare de la teoria Gaia)

Entrevista a el Periódico 11/03/2007

-¿Qué fe política abraza?
-Estoy en contra de todas las ideologías. ¡La ideología es la maldición de la humanidad! Y, créame, los verdes son igual de malos que los otros.




12 de març 2007

Contaminació Emocional

L'altre dia se'm va acudir aquesta definició i, com sempre sol passar, en buscar-la al google vaig veure que ja existia a un munt de llocs.
En concret vaig trobar algunes explicacions que parlen d'aquest tema en diferents àmbits.


La que pateixen familiars i l'entorn de les persones malaltes:
Observación a cerca de como los Trastornos Emocionales psicológicos o psiquiátricos de un miembro pueden generar patología en el resto del grupo.
La nueva complicación emergente, una Neurosis Secundaria, podríamos definirla como: La capacidad movilizadora, que posee una enfermedad psicológica o psiquiátrica, de provocar una alteración emocional en miembros sanos del grupo. Será una enfermedad nueva, pero distinta, generada por Mutación, Alteración, Cambio o Conversión de los hábitos en la cultura social, familiar, establecida.
No significa que se contagie un virus o algo parecido, no. Es advertir sobre otra forma de contaminación emocional, a la cual se presta poca atención, pero que puede transformarse en desencadenante de nuevos trastornos, generalmente neuróticos.
En cualquier familia con un enfermo con problemas psicológicos o psiquiátricos, generalmente se busca darle una asistencia adecuada. Ese hecho impactará, sí o sí, en el mantenimiento de los vínculos acostumbrados porque las preocupaciones, las frustraciones, las angustias que el enfermo promueve repercuten en cada uno y en todos. La aflicción diaria se trasmite y genera mensajes de ansiedad como un estado de alerta permanente.
Por ejemplo, es lo que siente en un hogar cuando uno de sus miembros es descubierto como adicto a las drogas.
Tener un enfermo con trastornos psicológicos o Psiquiátricos severos, angustia a quienes lo rodean, porque las enfermedades de ése tipo tienen el tono perjudicial de lo indescifrable, lo atemorizante o lo socialmente reprochable: ¡Mi vecino es un loco! Suele ser una expresión peyorativa muy utilizada para designar trastornos neuróticos o de conducta.
Los prejuicios sociales sobre enfermedades vergonzantes como antiguamente eran la tuberculosis, lepra o también los Síndromes de Down, no perdieron vigencia, están escondidas en la cultura general y son de aflorar silenciosamente en cualquier momento.



La que pateixen el Metges:

Leiter (1988) nos dice que la despersonalización tiene como objeto disminuir la vivencia de responsabilidad con la profesión y el compromiso con el usuario pero no puede impedir el coste profesional en forma de daño a la autoestima profesional.
Tenemos un trabajo con una alta capacidad de contaminación emocional.
Vemos la muerte, la impotencia, la dependencia que genera la enfermedad, la vulnerabilidad, lo aleatorio que es vivir o morir.
Y necesitamos poner distancia. El desafío es lograr acercarse a la persona que sufre sin ser dañado por su sufrimiento. Sin entrar en el burn-out.
Hay otro tipo de contaminación emocional que podemos vivir en nuestro trabajo.
Es la contaminación procedente de rol que nos ponen los pacientes. Del médico que ellos quieren que seamos (de la proyección de sus propias emociones dicho más técnicamente).
Frecuentemente necesitan un Dios omnipotente que les salve de la enfermedad y la muerte. Y nos ven así, como ellos necesitan.
La capacidad contaminante de esto, está en que podamos llegar a sentirnos en cierto modo omnipotentes. El mecanismo se llama identificación proyectiva. Por medio de él nos identificamos con lo que el paciente nos proyecta.
En otras ocasiones necesitan una culpable, un malo que sea el responsable de la desgracia. Y nos lanzan la culpa. Y si no separamos el grano de la paja, nuestra responsabilidad de lo que no es nuestro (incluida la responsabilidad de la institución) nos iremos a casa sintiéndonos profundamente culpables.


Fins i tot el Catequistes ho tenen en compte:
Actitudes fundamentales del catequista:
Evitar la contaminación emocional: los problemas personales no deben proyectarse en la manera de tratar a las personas. Debe crearse un ambiente de acogida, de confianza, de alegría, que propicie conductas adecuadas.
(Es deu poder traslladar als psicòlegs... els capellans d'ara)


La que els pares poden ocasionar als seus fills petits:
Las fuertes presiones a que se ven sometidos el hombre y la mujer de la sociedad actual no sólo reportan grandes cargas de estrés a los adultos, sino también a los niños, a quienes, de una u otra forma y por una u otra vía, los mayores traspasan sus múltiples inquietudes y arrastran a la vorágine, ocasionándoles angustia, desórdenes alimentarios y problemas de concentración y rendimiento en los estudios.


I també se m'acut la que un mal "Jefe" pot provocar en els seus treballadors i que en aquest cas l'anomenen burn-out.



En definitiva... que, lamentablement, el "mal rollo" s'encomana es vulgui o no es vulgui.




09 de març 2007

02 de març 2007

S'ha mort l'Àvia

L'Àvia Leonor s'ha mort als 98 anys.
El seu marit, l'Avi Eduardo, es va morir l'any 92 a l'edat de 91 anys.
Ara ja no em queden avis en aquest món. :-(






Descansi en Pau.