Durant la nostra vida se'ns donen molts consells, però ara en vull ressaltar un que em va donar (a mode de conte) el Dr.Cat ja fa un munt d'anys.
Era un home vell, molt savi, que anava assegut damunt d'un ase i al seu costat, a peu, el seguia el seu deixeble.
En passar pel mig d'un poble la gent va començar a exclamar.... “Mira aquest avi, que espavilat, ell descansat sobre l'ase i el pobre noi caminant”... I en sentir això el deixeble li va dir a l'avi.... Mestre, la gent ens critica... què li semblaria si jo anés damunt l'ase i vostè anés caminant?
En passar per un altre poble la gent també es va exclamar... “Mira aquest vailet, que egoista, ell ben descansat a sobre del ruc i el pobre avi, amb lo vell que és, ha d'anar caminant”... I el noi li va dir a l'avi... Mestre, la gent ens critica... què li sembla si anem tots dos damunt del ruc?
En passar pel següent poble la gent va exclamar-se de nou... “Pobre ruc, que cansat que deu estar de portar-los a tots dos”... I en sentir això el deixeble li va dir al mestre... Mestre, que li semblaria si anéssim tots dos caminant i així l'ase no es cansaria.
Van passar per un altre poble i la gent també es va exclamar... “Mira que en son de beneits aquest parell, tenen un ase i van a peu”... I en sentir això el el deixeble li va dir a l'avi... “Mestre, hem passat per quatre pobles, una vegada vostè sobre el ruc, l'altre jo, i després tots dos i més tard caminant.... L'única cosa que podem fer es carregar-nos l'ase a l'esquena i així ningú ens criticarà”...
I així ho van fer, però en passar per un camí molt estret al costat d'un penya segat van perdre peu i en desequilibrar-se l'ase els va caure dels muscles fins al fons del precipici on va morir esclafada.
Llavors el Mestre li digué al deixeble:
Estimat noi, si escoltes les opinions dels demés i els hi fas cas acabaràs més mort que aquest ruc... Mira de tancar les teves orelles a les opinions alienes, encara que et sigui difícil, i que el que diguin els demés et sigui indiferent; mira d'escoltar només la veu del teu cor.
Això no vol dir que un pugui fer el que li roti dels collons... s'ha de fer el que es creu correcte i mirar de passar de les critiques de la gent, encara que això costi suor i llàgrimes.
Gràcies Dr.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada