19 de setembre 2006

Somnis

Per a un amant del surrealisme somniar és pot equiparar a veure un quadre de'n Dalí o una peli del Terry Guilliam.

Per això sempre m'ha agradat somniar (no despert) i és una llàstima que segons després de despertar-nos oblidem els somnis.

Bé, doncs fa temps vaig tenir un somni que em va sobtar i m'ha fet pensar una mica. Resulta que el somni transcorria normalment (no recordo què somniava) i en acabar-se, el seu final em va sorprendre molt...

I ara pregunto???

Si el somni és meu i és el meu cervell el que l'està creant? Com pot ser que em sorprengui el seu final ?!?!?!...

Ve a ser com si un escriptor es sorprengués del final del llibre que ha escrit, o un directori del final de la peli que ha filmat...

Vaig preguntar això a una llista de correu a veure si algú en sabia el perquè i dues respostes eren interessants:
  1. Una part del cervell és la que "crea" el somni i una altra és la que "l'interpreta".
  2. El cervell crea el somni i dècimes de segons després l'interpreta.
Si algú que llegeixi aquest text té alguna resposta, o coneix alguna plana on hi hagi més informació, li agrairia que deixés un comentari.

Moltes gràcies!!!