15 de setembre 2007

Santa Lucía (Rock and Rios - Miguel Rios - 1982)


Corria l'any 1982-1983 quan amb 15 anys vaig assistir al primer concert de la meva curta vida. Hi vaig anar amb un molt bon amic d'aleshores i el concert era el Rock and Rios de'n Miguel Rios
(pot ser el millor representant del Rock & Roll de l'Estat Español) que es va celebrar a la Plaça de Toros de Sant Feliu de Guíxols i va ser realment al·lucinant... un concert rodó... de lo millor dels darrers 25 anys per no dir el millor.

Recordo que només començar a tocar la banda ell va sortir a l'escenari amb uns pantalons de ratlles blanques i negres verticals i fent un salt que enriu-te'n dels de'n Carl Lewis.
Totes les cançons del concert són boníssimes i no perden feeling amb el pas dels anys, i això ho puc confirmar per que és la banda sonora permanent del meu cotxe des de fa unes setmanes. Se'n poden destacar moltes, per no dir totes, tant per la lletra com per la música (Un caballo llamado muerte [amb un "solo" de flauta travessera de Thijs Van Leer que posa "la gallina de piel"] , El blus del autobús, El rio, Himno a la alegria, etc...)

Avui vull posar la lletra i els enllaços d'aquesta que es diu "Santa Lucia" i que és una de les cançons d'amor més maques que mai s'han escrit:


SANTA LUCIA

A menudo me recuerdas a alguien,
tu sonrisa la imagino sin miedo.
Invadido por la ausencia
me devora la impaciencia,
me pregunto si algún día te veré.
Ya sé todo de tu vida y sin embargo
no conozco ni un detalle de ti.
El teléfono es muy frío,
tus llamadas son muy pocas.
Yo sí quiero conocerte y tú no a mí.
Por favor.

Dame una cita
vamos al parque,
entra en mi vida,
sin anunciarte.

Abre las puertas,
cierra los ojos,
vamos a vernos,
poquito a poco.

Dame tus manos,
siente las mías,
como dos ciegos,
Santa Lucía, Santa Lucía, Santa Lucía.

A menudo me recuerdas a mí.
La primera vez pensé se ha equivocado,
la segunda vez no supe qué decir,
las demás me dabas miedo,
tanto loco que anda suelto
y ahora sé que no podría vivir sin ti.

Por favor...