21 de juny 2007

El conte del Savi i el seu Deixeble (fàbula binaria)


Durant la nostra vida se'ns donen molts consells, però ara en vull ressaltar un que em va donar (a mode de conte) el Dr.Cat ja fa un munt d'anys.

Era un home vell, molt savi, que anava assegut damunt d'un ase i al seu costat, a peu, el seguia el seu deixeble.

En passar pel mig d'un poble la gent va començar a exclamar.... “Mira aquest avi, que espavilat, ell descansat sobre l'ase i el pobre noi caminant”... I en sentir això el deixeble li va dir a l'avi.... Mestre, la gent ens critica... què li semblaria si jo anés damunt l'ase i vostè anés caminant?

En passar per un altre poble la gent també es va exclamar... “Mira aquest vailet, que egoista, ell ben descansat a sobre del ruc i el pobre avi, amb lo vell que és, ha d'anar caminant”... I el noi li va dir a l'avi... Mestre, la gent ens critica... què li sembla si anem tots dos damunt del ruc?

En passar pel següent poble la gent va exclamar-se de nou... “Pobre ruc, que cansat que deu estar de portar-los a tots dos”... I en sentir això el deixeble li va dir al mestre... Mestre, que li semblaria si anéssim tots dos caminant i així l'ase no es cansaria.

Van passar per un altre poble i la gent també es va exclamar... “Mira que en son de beneits aquest parell, tenen un ase i van a peu”... I en sentir això el el deixeble li va dir a l'avi... “Mestre, hem passat per quatre pobles, una vegada vostè sobre el ruc, l'altre jo, i després tots dos i més tard caminant.... L'única cosa que podem fer es carregar-nos l'ase a l'esquena i així ningú ens criticarà”...

I així ho van fer, però en passar per un camí molt estret al costat d'un penya segat van perdre peu i en desequilibrar-se l'ase els va caure dels muscles fins al fons del precipici on va morir esclafada.


Llavors el Mestre li digué al deixeble:

Estimat noi, si escoltes les opinions dels demés i els hi fas cas acabaràs més mort que aquest ruc... Mira de tancar les teves orelles a les opinions alienes, encara que et sigui difícil, i que el que diguin els demés et sigui indiferent; mira d'escoltar només la veu del teu cor.


Això no vol dir que un pugui fer el que li roti dels collons... s'ha de fer el que es creu correcte i mirar de passar de les critiques de la gent, encara que això costi suor i llàgrimes.



Gràcies Dr.Cat




20 de juny 2007

Bombolla Immobiliària (dissertació simplista)

A la llista de correu Internauta l'altre dia es parlava del tema immobiliari i aquesta és la meva opinió.

  • Pugen el tipus d'interès per controlar la inflació .... molt be, però si pugen interessos, automàticament puja el preu del pis que has comprat (el compres a un preu+interessos i si aquests pugen el preu final del pis també). Això no es una inflació "amagada"?

Jo crec que això passa per que ara ja tenen prou gent enganxada.... i com que la construcció ha d'anar de davallada doncs d'altres llocs han de treure els calers.

El meu pare era Paleta i deia que la construcció era el motor de l'economia (també hi ha la industria, l'agricultura... però segur que menys llocs de treball que la contrucció... i el turisme exterior... igual d'altres però no se m'acut)

La construcció dóna feina a paletes, encofradors, guixaires, lampistes, fusters, tendes de mobles, d'electrodomestics, etc.... Si aquests treballadors tenen feina doncs compren cotxes, motos, electrodomèstics, 2nes residencies, viatgen, surten de restaurants i discoteques, etc...
Si aquesta gent no té feina no te peles i no pot consumir tot lo parlat.

Llavors fa uns anys ens "venen la moto" de que els interessos dels bancs són baixos, i que la vivenda puja molt més que aquests interessos i tothom a comprar pisos encara que sigui demanant hipoteques ja que es una clara inversió... es pot arribar a guanyar més d'un 10% entre revalorització menys hipoteca i quin banc et dona un 10%???... cap... doncs a comprar pisos, garatges, parkings i tot el que tingui totxos al voltant.

I ara diuen que s'acaba (algun dia s'ha d'acabar.... clar... tot el que puja baixa) i a qui enganxaran.... doncs a tota la població "normal" que ha comprat un pis per a viure-hi, o que hi ha vist negoci i a petits constructors que han demanat crèdits per a construir... les grans corporacions tenen prou calers com per no enganxar-se els dits... i pel que he llegit ja fa dies que van passant els calers altra cop a la borsa...

I la gent "normal" i els petits constructors quan no puguin pagar vendran a la baixa abans de que s'ho quedi el banc... i si s'ho queda el banc sortirà a subhasta a un preu més baix també... (benefici pels subhasters, que vaja màfia que son...) i si hi ha preus més baixos lo "lògic" serà que també baixin els altres... i si les petites oficines de compra/venda (d'aquí uns anys totes tancades) han de vendre més baix o tancar també vendran més baix.

La putada és la de sempre... qui perd... la gent normal (com a la borsa). :-(

I lo pitjor és que això no passa amb un dvd, o un ordinador, o una tele de plasma, o una moto, o si m'apures un cotxe.... que son bens de consum NO imprescindibles... sinó que passa amb L'HABITATGE, que tindria que ser un DRET de tots els ciutadans.

Imaginem que diríem si el preu d'un kilo de patates fos de 30€... algú ho pagaria??? algú especularia amb el preu dels aliments tant a lo bestia com amb l'habitatge???

Fa uns 15 anys un pis per reformar a Salt valia un 24.000€... (per problemes no em vaig atrevir a comprar-lo :-( ) i ara pot valer uns 180.000€ mínim... si no m'equivoco un 650% més.... a qui li han apujat el sou un 650% en els darrers 15 anys???

Un company meu està pagant gairebé 600€ de lloguer per un piset a Girona!!!

Els que tingueu fills aneu estalviant per que no us els podreu treure de casa. :-)

T'ho juro que quan penso això és per dir "Apaga y vamonos"... :-(

Això és el que penso i puc estar equivocat.... és només una opinió simplista.




09 de maig 2007

Got mig ple o mig buit


Ja fa molt de temps que corre aquest "acudit" per la xarxa.

Com veieu el got?

Optimista: Mig ple.

Pessimista: Mig buit.

Informàtic: Massa gran.





29 d’abril 2007

Creep de Radiohead

Recordo que va ser una nit que, fent zapping, al canal 33 vaig trobar-me de sobte amb un concert de no sé quin grup tocant no sé quina cançó i vaig flipar....

Bé, doncs el grup era Radiohead i la cançó Creep, i com ja va siguen hora de fer servir el YouTube en aquest blog aquí deixo dues perles... El clip de Creep en elèctric i també una animació en flash sota la versió acústica (que encara m'agrada més).

Creep elèctric



Creep acustic




Pel meu parer Radiohead ha seguit el camí invers a Pink Floyd... aquests van començar amb un rock psicodèlic molt particular i acabaren sent més "comercials"... Radiohead va començar sent molt "comercial" (amb cançons com Creep o Fake Plastic Trees) i a partir de l'àlbum OK Computer (que va guanyar un Grammy l'any 98) van començar a "experimentar" fins aconseguir un estil molt "peculiar". D'aquesta darrera època la cançó que pot ser m'agrada més és There there.


Creep

When you were here before
Couldnt look you in the eye
Youre just like an angel
Your skin makes me cry
You float like a feather
In a beautiful world
And I wish I was special
Youre so fuckin special

But Im a creep, Im a weirdo.
What the hell am I doing here?
I dont belong here.

I dont care if it hurts
I want to have control
I want a perfect body
I want a perfect soul
I want you to notice
When Im not around
Youre so fuckin special
I wish I was special

But Im a creep, Im a weirdo.
What the hell am I doing here?
I dont belong here.

Shes running out again,
Shes running out
Shes run run run running out...

Whatever makes you happy
Whatever you want
Youre so fuckin special
I wish I was special...

But Im a creep, Im a weirdo,
What the hell am I doing here?
I dont belong here.
I dont belong here.



Creep (Bicho Raro)

Cuando estabas aqui
No te podía mirar a los ojos
Tu eres como un angel
Tu piel me hace llorar
Tu flotas como una pluma
En un mundo hermoso
Y yo, hubiese deseado ser especial
Eres tan jodidamente especial...

Pero soy un asqueroso, soy un bicho raro
Que mierda estoy haciendo aquí?
Yo no correspondo aqui...

Yo no quiero si duele
Quiero tener el control
Quiero un cuerpo perfecto
Quiero un alma perfecta
Quiero que te fijes
Cuando no esté aqui
Tu eres tan jodidamente especial
Hubiese querido ser especial...

...pero soy un asqueroso, soy un bicho raro
Que mierda hago aqui?
Yo no correspondo aqui...

Ella... está escapandose otra vez
Ella... está escapandose
Ella corre, corre, corre, se escapa...

Lo que te haga feliz
Lo que quieras
Eres tan jodidamente especial
Hubiese deseado ser especial...

...pero soy un asqueroso, un bicho raro
Que mierda hago aqui?
No correspondo aqui
No correspondo aqui...



Pàgina oficial de Radiohead
ed2k de Creep
ed2k de Creep en acustic



28 d’abril 2007

Roger Waters al Palau Sant Jordi

No solc anar a gaires concerts però aquest no me'l podia perdre ja que Pink Floyd és el meu grup preferit (amb el permís de Radiohead)

Encara que estiguin separats (i es veu que molt emprenyats), tant l'any 1994 quan van venir en David Gilmour, Nick Mason i en Rick Wright (que son els que legalment es poden dir Pink Floyd) amb la gira mundial de l'album "The Division Bell"; com ara que ha vingut en Roger Waters amb el disc del 1973 "The Dark Side Of The Moon" (que els va fer mundialment famosos); els dos concerts han estat ¡¡¡Increïbles!!! i a tots dos s'han tocat també les cançons més emblemàtiques del grup.

A veure si d'ací uns anys es reconcilien i fan una gira tots plegats.


Tenen un munt de cançons que m'agraden, però definitivament la meva preferida és "Wish You Were Here" que li van dedicar a en Syd Barrett, que és va quedar "penjat" pels abusos amb les drogues, i va tenir que abandonar el grup l'any 1968. (va morir el 7 de Juliol del 2006)


Wish You Were Here

So, so you think you can tell
Heaven from Hell,
blue skies from pain.
Can you tell a green field
from a cold steel rail?
A smile from a veil?
Do you think you can tell?

And did they get you to trade
your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees?
Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change?
And did you exchange
a walk on part in the war
for a lead role in a cage?

How I wish,
how I wish you were here.
We're just
two lost souls swimming in a fish bowl,
year after year,
Running over the same old ground.
What have you found?
The same old fears.
Wish you were here.




Ojalá estuvieses aquí

Así que, así que crees que puedes distinguir
el paraíso del infierno,
cielos azules del dolor
¿Puedes distinguir un campo verde
de un frío raíl de acero?
Una sonrisa de un cumplido,
¿Crees que puedes distinguir?

Y ¿Consiguieron transformar
tus héroes por fantasmas?
¿Cenizas calientes por árboles?
¿Aire caliente por brisa refrescante?
¿Confort frío por cambio?
¿Y canjeastes
participar en parte de la guerra
por un papel principal en una jaula?

Como desearía,
Como desearía que estuvieses aquí.
Somos solo
dos almas perdidas, nadando en una pecera,
año tras año
Corriendo sobre el mismo viejo suelo.
¿Qué hemos encontrado?
Los mismos viejos miedos
Ojalá estuvieses aquí


ed2k de Wish You Were Here
versió de Radiohead



05 d’abril 2007

Entrevista interessant a "La Contra" del diari La Vanguardia 05-04-2007



BORIS CYRULNIK · Psiquiatra y neurólogo



"Los otros modelan nuestro cerebro"


Tengo 59 años. Estoy casado, dos hijos y dos nietos. Nací en Burdeos y vivo en Toulon en cuya universidad dirijo un grupo de investigación de etología clínica. He trabajado con Ségolène Royal y me siento muy próximo a ella. Creo en el hombre más que en Dios. Acabo de publicar De cuerpo y alma (Gedisa), sobre los afectos y las neuronas

- ¿Qué es el alma?

- Yo empleo la palabra alma en el mismo sentido que Freud. Nosotros somos materia y representaciones no materiales, somos carne y alma.

- ¿Qué sabe usted del alma?

- Según las teorías del afecto, cada uno de nosotros se construye una película de sí mismo con imágenes y palabras, selección de cosas vividas, impresiones.

- ¿Una película que sólo se hace con mis recuerdos?

- Y con la imagen que el otro tiene de ti.

- ¿Puedes cambiar la película de ti mismo a lo largo de la vida?

- Esa película, a la que llamamos identidad narrativa, cambia constantemente. En la adolescencia cambia nuestro mundo afectivo y por tanto nuestra identidad narrativa, o cuando pasamos por un reto vital. Si hacemos una psicoterapia cambia de nuevo.

- Cuando nos vamos a dormir la memoria revisa lo almacenado, ¿no podríamos intervenir para cambiar nuestra personalidad?

- Ésa es la teoría de la resiliencia: podemos intervenir y modificar la idea que tenemos de nosotros mismos. Hay herramientas para no ser un esclavo del pasado.

- ¿Me está diciendo que la felicidad o la desdicha se construyen día a día?

- Sí, y palabra a palabra. Es un entramado, nosotros tejemos el sentimiento de felicidad.

- ¿Y ese gen que facilita el tránsito de serotonina?

- Cierto, a unos les llega más serotonina (sustancia que lucha contra las emociones depresivas) que a otros. Pero la neurología también nos sugiere que a menudo nuestra manera de percibir el mundo es lo que da el sabor de la felicidad o de la infelicidad.

- ¿Qué sugiere para modificar la tendencia?

- Cuando nos sentimos desgraciados hay que retomar el control y revisar las heridas: escribir, o encontrarse con gente que esté viviendo la misma situación y hablar, o ayudar a otros desinteresadamente.

- ¿El cerebro llega a ser la consecuencia de un estado de ánimo?

- Absolutamente, sí.

- ¿La química llega a modificarse?

- Aunque esté genética y neurológicamente sano, si estoy solo, todo mi desarrollo biológico va a pararse. Un bebé necesita a otra persona para desarrollarse biológicamente, para no convertirse en un pseudoautista.

- ¿Y si el otro no está sano?

- Si la madre, los amigos o la cultura son crueles conmigo; si en mi entorno hay guerra y miseria sin consuelo, incluso si me maltrata mi mujer o mi marido..., caeré enfermo.

- ¿?

- El otro, tú, modifica la secreción de mi dopamina. Si yo estoy solo, la dopamina es escasa. Si tú me hablas amablemente, si me haces reír, si me haces sentir seguro, grandes dosis de dopamina circulan. Eso demuestra que la mente y el cuerpo están entrelazados.

- ¿Ocurre a todas las edades?

- Sí, pero durante los primeros cinco o seis años de vida en nuestro cerebro hay 200.000 sinapsis por hora, y todos los acontecimientos que ocurren a mi alrededor - la amabilidad, la crueldad, la tristeza de mis padres- crean canales por los que va a circular la dopamina. Si me maltratas, los canales llegarán a una zona del cerebro. Si me haces sentir seguro, llegarán a otra distinta que genera en mí sensación de bienestar.

- Menuda responsabilidad...

- Es tu manera de ser, mi madre, mi familia, mi colegio, mi cultura, todo lo que me rodea, lo que va a canalizar la circulación de neuronas hacia una zona cerebral que genera una sensación de bienestar o de malestar.

- ¿Se puede reprogramar el cerebro?

- Sí, puesto que es plástico, aunque la plasticidad disminuye con la edad. Uno de cada tres niños tiene una madre que sufre emocionalmente. Si mi madre está mal, yo estoy mal; tengo miedo de amar, no sé amar.

- ¿Los que comienzan bien la vida lo tienen más fácil?

- Espere y verá: cuando hacemos el seguimiento de este otro grupo, más comunicativos y sociables, resulta que el 25% se hunde tras los estragos del primer amor. Y el 40% de los que comenzaron mal, mejoran tras esa experiencia, aprenden. Nos desarrollamos en función de la superación de los miedos y los sufrimientos. La felicidad no es escapar de ellos, sino afrontarlos y superarlos.

- ¿Por qué tanto niño hiperactivo, ansioso?

- Nuestro mundo moderno y tecnológico ha mejorado las condiciones materiales pero no las relacionales. Antes la familia era el núcleo del bienestar y lo duro estaba fuera. Ahora no es el lugar del bienestar, sino del aburrimiento; la vida está fuera. Nuestros hijos se desarrollan intelectual y físicamente mejor, pero afectivamente peor que antes.

- ¿El sufrimiento es más sano que la indiferencia?

- Sí, la indiferencia es la muerte psíquica y el sufrimiento es la vida. Mientras sufrimos podemos seguir soñando con algo mejor.

- ¿Quien espera el dolor lo sufre más y quien espera la felicidad la disfruta más?

- Así es. Una simple relación, según las emociones que provoque, puede modificar las secreciones de opiáceos. La esperanza de apaciguarme me apacigua. El simple hecho de creer que algo o alguien me da sosiego le otorga ese poder.

- "Sólo se puede vivir revestido de un manto de palabras", dice usted.

- Hay que darle un significado a la desgracia. Si no lo entiendo, no puedo reaccionar y estoy sometido al malestar. Si mi mundo vuelve a ser coherente, si le doy un sentido, tengo una estrategia para volver a vivir.



Toda su familia murió en los campos de exterminio nazis. A los seis años, era un prófugo. Vivió en casas de acogida y se prometió entender. Eso le llevó a investigar en distintos campos de la ciencia hasta elaborar la teoría de la resiliencia: cómo una infancia infeliz no determina la vida. Ahora, en ´De cuerpo y alma´, demuestra cómo nuestra mente modifica nuestro cuerpo, cómo las neuronas crean un vínculo biológico en el vacío entre dos personas, cómo la fe de los creyentes los arranca de la enfermedad con mucha más frecuencia que a los que no creen, cómo la meditación hace desaparecer los indicadores biológicos del estrés, cómo las palabras de otro modifican nuestro cerebro, cómo para llegar a ser inteligentes debemos ser amados...



27 de març 2007

Gràcies Lluís Llach

Em seria impossible fer la llista de les cançons de'n Lluís Llach que més m'agraden i molt menys posar-les per ordre... però en vull citar dues.

La primera és "Cançó Sense Nom", també anomenada "On Vas", i és pel següent motiu...
Quan feia la mili a la "Residencia de Oficiales de Las Palmas de Gran Canaria" (bé la mili.... treballar gratis tretze mesos pel "País") moltes vegades l'escoltava ben alta a l'oficina (com un nen que fa una malifeta) sabent que al despatx del costat hi havia el Coronel (que en la seva època havia estat el Tinent en Cap de la Guàrdia Personal de'n Franco i que, suposo, van "exiliar" a les Illes Canaries en morir aquest) i gaudint al pensar que no n'entenia la lletra... o que si l'entenia ja estava massa "cremat" com per a fer-ne cas.


Cançó Sense Nom (On Vas) ed2k

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes
On vas amb els avions
On vas, on vas.
On vas amb els fusells
On vas amb els canons
On vas, on vas.

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
per que el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?



L'altra és "Cal que neixin flors a cada instant" i la recordo perquè és la cançó que em va fer sentir Català, quan una nit d'imaginària (així s'anomena la vigilància nocturna que fan els soldats), escoltant no sé ben bé quina ràdio Española, el locutor la va posar i jo em vaig emocionar.
Això em va fer pensar... La "Raó" em fa Español i apurant molt fins hi tot Àrab, doncs el meu Avi es deia Eduardo Morales Moreno (cognoms d'origen "moro" ...suposo), va néixer a Montefrio (Granada) però com que era Guardia Civil va ser destinat a Catalunya, on va conèixer la meva Àvia, va aprendre el Català (que ja voldrien molts nats aquí parlar-lo tant bé com ell el parlava) i no li diguessis pas de tornar cap allà, doncs a la fi també es devia "sentir" Català.
I és que "sentir-se" Català és això... un sentiment... sense raó ni lògica... simplement un sentiment.


Cal que neixin flors a cada instant ed2k

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per d'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense poda'l;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.





Tant de bo el convencin
per a fer un darrer recital
al Camp del Barça.




13 de març 2007

James Lovelock (pare de la teoria Gaia)

Entrevista a el Periódico 11/03/2007

-¿Qué fe política abraza?
-Estoy en contra de todas las ideologías. ¡La ideología es la maldición de la humanidad! Y, créame, los verdes son igual de malos que los otros.




12 de març 2007

Contaminació Emocional

L'altre dia se'm va acudir aquesta definició i, com sempre sol passar, en buscar-la al google vaig veure que ja existia a un munt de llocs.
En concret vaig trobar algunes explicacions que parlen d'aquest tema en diferents àmbits.


La que pateixen familiars i l'entorn de les persones malaltes:
Observación a cerca de como los Trastornos Emocionales psicológicos o psiquiátricos de un miembro pueden generar patología en el resto del grupo.
La nueva complicación emergente, una Neurosis Secundaria, podríamos definirla como: La capacidad movilizadora, que posee una enfermedad psicológica o psiquiátrica, de provocar una alteración emocional en miembros sanos del grupo. Será una enfermedad nueva, pero distinta, generada por Mutación, Alteración, Cambio o Conversión de los hábitos en la cultura social, familiar, establecida.
No significa que se contagie un virus o algo parecido, no. Es advertir sobre otra forma de contaminación emocional, a la cual se presta poca atención, pero que puede transformarse en desencadenante de nuevos trastornos, generalmente neuróticos.
En cualquier familia con un enfermo con problemas psicológicos o psiquiátricos, generalmente se busca darle una asistencia adecuada. Ese hecho impactará, sí o sí, en el mantenimiento de los vínculos acostumbrados porque las preocupaciones, las frustraciones, las angustias que el enfermo promueve repercuten en cada uno y en todos. La aflicción diaria se trasmite y genera mensajes de ansiedad como un estado de alerta permanente.
Por ejemplo, es lo que siente en un hogar cuando uno de sus miembros es descubierto como adicto a las drogas.
Tener un enfermo con trastornos psicológicos o Psiquiátricos severos, angustia a quienes lo rodean, porque las enfermedades de ése tipo tienen el tono perjudicial de lo indescifrable, lo atemorizante o lo socialmente reprochable: ¡Mi vecino es un loco! Suele ser una expresión peyorativa muy utilizada para designar trastornos neuróticos o de conducta.
Los prejuicios sociales sobre enfermedades vergonzantes como antiguamente eran la tuberculosis, lepra o también los Síndromes de Down, no perdieron vigencia, están escondidas en la cultura general y son de aflorar silenciosamente en cualquier momento.



La que pateixen el Metges:

Leiter (1988) nos dice que la despersonalización tiene como objeto disminuir la vivencia de responsabilidad con la profesión y el compromiso con el usuario pero no puede impedir el coste profesional en forma de daño a la autoestima profesional.
Tenemos un trabajo con una alta capacidad de contaminación emocional.
Vemos la muerte, la impotencia, la dependencia que genera la enfermedad, la vulnerabilidad, lo aleatorio que es vivir o morir.
Y necesitamos poner distancia. El desafío es lograr acercarse a la persona que sufre sin ser dañado por su sufrimiento. Sin entrar en el burn-out.
Hay otro tipo de contaminación emocional que podemos vivir en nuestro trabajo.
Es la contaminación procedente de rol que nos ponen los pacientes. Del médico que ellos quieren que seamos (de la proyección de sus propias emociones dicho más técnicamente).
Frecuentemente necesitan un Dios omnipotente que les salve de la enfermedad y la muerte. Y nos ven así, como ellos necesitan.
La capacidad contaminante de esto, está en que podamos llegar a sentirnos en cierto modo omnipotentes. El mecanismo se llama identificación proyectiva. Por medio de él nos identificamos con lo que el paciente nos proyecta.
En otras ocasiones necesitan una culpable, un malo que sea el responsable de la desgracia. Y nos lanzan la culpa. Y si no separamos el grano de la paja, nuestra responsabilidad de lo que no es nuestro (incluida la responsabilidad de la institución) nos iremos a casa sintiéndonos profundamente culpables.


Fins i tot el Catequistes ho tenen en compte:
Actitudes fundamentales del catequista:
Evitar la contaminación emocional: los problemas personales no deben proyectarse en la manera de tratar a las personas. Debe crearse un ambiente de acogida, de confianza, de alegría, que propicie conductas adecuadas.
(Es deu poder traslladar als psicòlegs... els capellans d'ara)


La que els pares poden ocasionar als seus fills petits:
Las fuertes presiones a que se ven sometidos el hombre y la mujer de la sociedad actual no sólo reportan grandes cargas de estrés a los adultos, sino también a los niños, a quienes, de una u otra forma y por una u otra vía, los mayores traspasan sus múltiples inquietudes y arrastran a la vorágine, ocasionándoles angustia, desórdenes alimentarios y problemas de concentración y rendimiento en los estudios.


I també se m'acut la que un mal "Jefe" pot provocar en els seus treballadors i que en aquest cas l'anomenen burn-out.



En definitiva... que, lamentablement, el "mal rollo" s'encomana es vulgui o no es vulgui.




02 de març 2007

S'ha mort l'Àvia

L'Àvia Leonor s'ha mort als 98 anys.
El seu marit, l'Avi Eduardo, es va morir l'any 92 a l'edat de 91 anys.
Ara ja no em queden avis en aquest món. :-(






Descansi en Pau.




23 de gener 2007

Lullaby


I am by your side
everything is all right
Don't worry...

'Cause I know we'll be fine
I know we'll sort it out
This time

'Cause I'm here to dry your tears
And I'm here to make you smile
And I'm here to blow your fears away
so good night....

I am by your side
everything is all right
Don't worry...

'Cause I know we'll be fine
I know we'll sort it out
This time

'Cause I'm here to dry your tears
And I'm here to make you smile
And I'm here to blow your fears away
so good night....

Good night....good night.....good night......


06 de gener 2007

Lucy dalt del cel amb diamants



Lucy in the sky with diamonds



Picture yourself in a boat on a river,
Imagina't a tu mateix dalt d'una barca a un riu
with tangerine trees and marmalade skies.
Amb arbres de mandarina i cels de melmelada
Somebody calls you, you answer quite slowly,
Algú et crida i tú contestes molt lentament
a girl with caleidoscope eyes.
es una noia amb ulls de caleidoscopi.

Cellophane flowers of yellow and green,
Flors de celofan grogues i verdes
towering over your head.
Amontonades sobre el teu cap
Look for the girl with the sun in her eyes
Busca la noia que tè el sol als seus ulls
and she's gone.
I ja s'en ha anat


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.


Follow her downto a bridge by the fountain,
Segueix-la cap baix, cap a un pont prop de la font
where rocking horse people eat marshmallow pies.
ón gent muntant cavallets de joguet mengen pastes de marshmallow [1]

Everyone smiles as you drift past the flowers,
Tothom somriu quan tú passes pel costat de les flors
that grow so incredibly high.
que creixen tan increïblement altes

Newspaper taxis appear on the shore,
Taxis fets de diaris apareixen a la platja
waiting to take you away.
esperant per portar-te lluny
Climb in the back with your head in the clouds
Munta't-hi amb el teu cap dalt dels núvols
and you're gone.
I ja t'en has anat.


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.


Picture yourself on a train in a station,
Imagina't a tú mateix dalt d'un tren a una estació
with plasticine porters with looking glass ties.
amb mossos de corda de pastilina amb corbates de miralls
Suddenly someone is there at the turnstile,
Tot d'una algú està a la porta d'entrada [2]
the girl with caleidoscope eyes.
la noia amb ulls de caleidoscopi.


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.



[1] Rocking horse es un cavall de joguet tipus balancí, avans s'en veien, ara no ho sé. Marshmallows son unes chuches toves i esponjoses, que no sé com traduïr,pero n'hi han a les tendes.
[2] Turnstile es aquell tipus de porta giratoria pero ón hom només pot passar d'un en un. Mireu els anglesos quan entren al camp de futbol.



Traducció del Tinetaire: V Basora Francesch
Autor: John Lennon
Grup: The Beatles
Àlbum: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band

ed2k




Acudit.

Nadie es perfecto.

... pero ...

¿Quien quiere ser nadie?



30 de desembre 2006

26 de desembre 2006

Moviment *involuntari* dels ulls

Fa temps vaig escoltar, no sé on, que quan ens fan una pregunta els ulls es mouen involuntàriament mentre el cervell cerca la resposta.

M'hi he anat fixant al llarg d'aquest temps i he comprovat que és cert. Durant unes fraccions de segon, mentre el cervell treballa per recordar la resposta, els ulls van cap cap alguna direcció sense voler-ho.

Vaig preguntar a la llista l'Internauta i en Jordi Pina va trobar aquest text que reprodueixo aquí abaix.

No sé si és gaire acurat, ni si té alguna influència el ser dretà o esquerrà, però si més no és curiós, i si a partir d'ara ho recordeu fixeu-vos en el moviment dels vostres ulls en intentar recordar una resposta.

Arriba a la izquierda
Indica: Visualización de Construcción de imágenes
Si preguntas a alguien. ¿Imagina un búfalo púrpura? verás que sus ojos se mueven hacia esta dirección mientras está pensando en ello. Es una imagen no terrenal y sobre la que tiene que pensar en su construcción, de ahí que mire hacia esta zona.

Arriba a la derecha
Indica: Visualización de Recuerdos 
Si preguntas a alguien. ¿De qué color eran las paredes del salon de tu primera casa?, este seguramente moverá sus ojos hacia esta dirección buscando recordar un aspecto creativo que tiene asociado en su mente.

A la izquierda
Indica: Audición Construída 
Si preguntas a alguien: "Intenta imaginarte el ruido más estridente que puedas en tu cabeza" enseguida moverá sus ojos apuntando a su oído izquierdo, imaginando un ruido que nunca ha escuchado.

A la derecha
Indica: Audición Recordada  
Si preguntas a alguien "Recuerda la voz de tu madre", sus ojos se moverán seguramente a esta dirección de su oído derecho tratando de crear el recuerdo de la voz de su madre.

Abajo a la izquierda
Indica: Sensación 
Si preguntas a alguien ¿Puedes recordar el olor de una fogata?, sus ojos se moverán hacia la zona inferior de su rostro, donde se encuentran alojadas las sensaciones de gusto y olfato, creando un recuerdo.

Abajo a la derecha
Indica: Diálogo interno
Esta es la dirección de los ojos cuando alguien está hablando consigo mismo.



14 de desembre 2006

Estefanoria

Quan un és un burro...
...només pot aspirar a perseguir estefanories...



Però si més no ha de poder escollir...
...quines estefanories seguir.




06 de desembre 2006

Podré tornar enrere

Rius de gent
mal ferida corren sols
escopint el seu fracàs
ja vençuts
esperaran com sempre han fet
l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor
a un nom inexistent
mentre riuen
dins núvols passatgers
cada dia més distants.

Corren sols
seguint pistes per trobar
el refugi de l'acció d'un amic
que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn
que a vegades quan s'apaga el primer foc
pot fer encara més mal
i així acaben quan ja tot ha passat cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrere
quan sigui massa lluny
Podré torbar enrere
quan sigui massa tard (2)

Són germans
d'un camí que no ha tingut
mai sortida ni final
saben bé
que el futur és la foscor
i que el negre és el color
d'una bandera
bruta i plena de sang
que els hi han posat a les mans.
Però no es rendeixen
somnien il·lusions fent himnes de cançons i cridant

Podré tornar enrere...



Grup: Sopa de Cabra
Àlbum: Ben Endins (1991)
Lletra: Jaume Rufí
ed2k



27 d’octubre 2006

La Mamma Morta

Ària de l'Òpera Andrea Chénier de Umberto Giordano.
També surt a l'escena de la pel·lícula PhiladelPhia en la que el Tom Hanks està al seu pis, amb el gota a gota al braç, mentre escolta la versió de la Maria Callas.


La mamma morta m'hanno
alla porta della stanza mia;
Moriva e mi salvava!
poi a notte alta
io con Bersi errava,
quando ad un tratto
un livido bagliore guizza
e rischiara innanzi a' passi miei
la cupa via!
Guardo!
Bruciava il loco di mia culla!
Così fui sola!
E intorno il nulla!
Fame e miseria!
Il bisogno, il periglio!
Caddi malata,
e Bersi, buona e pura,
di sua bellezza ha fatto un mercato,
un contratto per me!
Porto sventura a chi bene mi vuole!
Fu in quel dolore
che a me venne l'amor!
Voce piena d'armonia e dice:
"Vivi ancora! Io son la vita!
Ne' miei occhi è il tuo cielo!
Tu non sei sola!
Le lacrime tue io le raccolgo!
Io sto sul tuo cammino e ti sorreggo!
Sorridi e spera! Io son l'amore!
Tutto intorno è sangue e fango?
Io son divino! Io son l'oblio!
Io sono il dio che sovra il mondo
scendo da l'empireo, fa della terra
un ciel! Ah!
Io son l'amore, io son l'amor, l'amor"
E l'angelo si accosta, bacia,
e vi bacia la morte!
Corpo di moribonda è il corpo mio.
Prendilo dunque.
Io son già morta cosa!
Traducció al Castellà
Versió de Maria Callas
Vídeo Montserrat Caballé

24 de setembre 2006

Vinyes verdes vora el mar...


Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!








19 de setembre 2006

Somnis

Per a un amant del surrealisme somniar és pot equiparar a veure un quadre de'n Dalí o una peli del Terry Guilliam.

Per això sempre m'ha agradat somniar (no despert) i és una llàstima que segons després de despertar-nos oblidem els somnis.

Bé, doncs fa temps vaig tenir un somni que em va sobtar i m'ha fet pensar una mica. Resulta que el somni transcorria normalment (no recordo què somniava) i en acabar-se, el seu final em va sorprendre molt...

I ara pregunto???

Si el somni és meu i és el meu cervell el que l'està creant? Com pot ser que em sorprengui el seu final ?!?!?!...

Ve a ser com si un escriptor es sorprengués del final del llibre que ha escrit, o un directori del final de la peli que ha filmat...

Vaig preguntar això a una llista de correu a veure si algú en sabia el perquè i dues respostes eren interessants:
  1. Una part del cervell és la que "crea" el somni i una altra és la que "l'interpreta".
  2. El cervell crea el somni i dècimes de segons després l'interpreta.
Si algú que llegeixi aquest text té alguna resposta, o coneix alguna plana on hi hagi més informació, li agrairia que deixés un comentari.

Moltes gràcies!!!



16 d’agost 2006

Neurona Vs. Univers

Aquesta és una imatge microscòpica de tres neurones de ratolí (dues vermelles i una groga) i les seves interconnexions.



Aquesta imatge és una simulació generada per ordinador de com l'univers es va crear i desenvolupar (representa l'estat actual) on es poden veure un grup de galàxies (color groc) envoltades per milers d'estrelles i d'altres galàxies.




Aquesta és la fotografia i text original publicat al New York Times.






12 d’agost 2006

No som res...

La pesadilla del Teólogo

(...Val la pena perdre 5 minuts per llegir-ho... de veritat !!!)

El eminente teólogo doctor Thaddeus soñó que estaba muerto y se dirigía al cielo. Sus estudios le habían preparado y no tuvo ninguna dificultad para encontrar el camino. Llamó a la puerta del cielo y se encontró con un escrutinio más meticuloso de lo que esperaba.

-Solicito la admisión -explicó- porque he sido un hombre de bien y he dedicado mi vida a la gloria de Dios.
-¿Hombre? -dijo el portero-. ¿Qué es eso? Y ¿cómo es posible que una criatura tan ridícula como tú haga algo para promover la gloria de nadie?

El doctor Thaddeus se quedó perplejo.

-No es posible que desconozcas al hombre. Debes saber que el hombre es la obra suprema del Creador.
-Lamento herir tus sentimientos -dijo el portero-, pero lo que dices es nuevo para mí. Dudo que nadie de los que estamos aquí haya oído jamás hablar de esa cosa que llamas "hombre". Sin embargo, puesto que pareces afligido, tendrás la oportunidad de consultar a nuestro bibliotecario.

El bibliotecario, un ser globular con mil ojos y una boca, bajó algunos de sus ojos hacia el doctor Thaddeus.

-¿Qué es eso? -le preguntó al portero.
-Eso dice ser miembro de una especie llamada "hombre" que vive en un lugar de nombre "Tierra". Tiene la curiosa idea de que alguien se interesa especialmente por ese lugar y esta especie. Pensé que quizá podrías ilustrarle.
-Bueno -dijo amablemente el bibliotecario al teólogo-, tal vez puedas decirme dónde está ese sitio que llamas "Tierra".
-Forma parte del Sistema Solar.
-¿Y qué es el Sistema Solar? -preguntó el bibliotecario.
-Pues.. -replicó el teólogo- mi campo era el conocimiento sagrado y lo que preguntas pertenece al conocimiento profano. No obstante, he aprendido lo suficiente de mis amigos astrónomos para poder decirte que el sistema solar forma parte de la Vía Láctea.
-¿Y qué es la Vía Láctea? -preguntó el bibliotecario.
-Es una de las galaxias, de las que, según me han dicho, existen unos cien millones.
-Bueno, bueno -dijo el bibliotecario-. No esperarás que recuerde una entre un número tan elevado. Pero sí recuerdo haber oído antes la palabra "galaxia". De hecho, creo que uno de nuestros bibliotecarios auxiliares está especializado en galaxias. Llamémosle y veamos si puede ayudarnos.

Poco después se presentó el bibliotecario auxiliar galáctico, que tenía la forma de un dodecaedro. Era evidente que en otro tiempo su superficie había sido brillante, pero el polvo de los estantes le había vuelto mortecino y opaco. El bibliotecario le dijo que el doctor Thaddeus, al esforzarse por explicar su origen, había mencionado las galaxias, y confiaban en que sería posible obtener información al respecto en la sección galáctica de la biblioteca.

-Bueno, -dijo el bibliotecario auxiliar-, supongo que sería posible con el tiempo, pero como hay cien millones galaxias y a cada una le corresponde un volumen determinado. ¿Cuál desea esta extraña molécula?
-Es la galaxia llamada Vía Láctea -dijo titubeante el doctor Thaddeus.
-De acuerdo -concluyó el bibliotecario auxiliar-. Lo encontraré, si es que puedo.

Unas tres semanas después regresó y dijo que el fichero extraordinariamente eficaz de la sección galáctica le había permitido localizar la galaxia como la número QX 321.762.

-Hemos empleado a los cinco mil funcionarios de la sección galáctica en esta investigación. ¿Desea ver al funcionario encargado especialmente de la galaxia en cuestión?

Llamaron al funcionario, que resultó ser un octaedro con un ojo en cada superficie y una boca en una de ellas. Estaba sorprendido y deslumbrado al verse en una región tan brillante, lejos del umbrío limbo de sus estanterías. Se sobrepuso y preguntó con timidez:

-¿Qué desean saber acerca de una galaxia?

El doctor Thaddeus se lo explicó:

-Quiero informarme sobre el Sistema Solar, una serie de cuerpos celestes que giran alrededor de una de las estrellas de su galaxia. La estrella en cuestión se llama "Sol".
-Hum -dijo el bibliotecario de la Vía Láctea-. Ha sido bastante difícil encontrar la galaxia precisa, pero encontrar la estrella precisa en la galaxia es mucho más difícil. Sé que hay unos trescientos mil millones de estrellas en la galaxia, pero mis conocimientos no me permiten distinguir una de otra. Creo, sin embargo, que cierta vez la administración pidió la lista completa de los trescientos mil millones de estrellas y sigue guardada en el sótano. Si cree que merece la pena, emplearé a un grupo especial del Otro Lugar para que busquen esa estrella en particular.

Convinieron que, como la cuestión se había planteado y era evidente que el doctor Thaddeus estaba angustiado, siendo en principio interesante que un ser tan rudimentario se presentase de improviso, sería lo mejor que podían hacer.

Varios años después, un tetraedro muy cansado y desalentado se presentó ante el bibliotecario auxiliar galáctico y le dijo:

-Por fin he localizado esa estrella particular sobre la que se han pedido informes, pero no entiendo por qué ha despertado el menor interés. Tiene un gran parecido con muchas otras estrellas de la misma galaxia. Es de tamaño y temperatura medios y está rodeada por otros cuerpos mucho más pequeños llamados "planetas". Tras una minuciosa y microscópica investigación, he descubierto que por lo menos algunos de esos planetas tienen parásitos, y creo que esta cosa que ha solicitado los informes debe de ser uno de ellos.

Al llegar a este punto, el doctor Thaddeus rompió en un apasionado e indignado llanto:

-¿Por qué, decidme, por qué el Creador nos ocultó a los pobres habitantes de la Tierra que no fuimos nosotros quienes le incitaron a crear los Cielos? Durante mi larga vida le he servido con diligencia, creyendo que se fijaría en mis servicios y me recompensaría con dicha eterna. Y ahora parece que ni siquiera tenía conocimiento de mi existencia. Me decís que soy un animalículo infinitesimal en un pequeño cuerpo que gira alrededor de un miembro insignificante de un grupo formado por trescientos mil millones de estrellas, que sólo es uno entre muchos millones de tales grupos. ¡No puedo soportarlo, y ya no me es posible adorar a mi Creador!
-Muy bien -dijo el portero-. Porque no hay ningún Creador que adorar, ya que la ilimitada cavidad del Universo es eterna, nada la creó, y todo lo que ves no ha surgido más que de la combinación aleatoria entre los elementos primordiales. Aunque tú, triste homúnculo, en el Gran Libro de la Naturaleza, debes de ser una insignificante errata, con la que no deberíamos haber perdido ni un ápice de nuestra enorme duración temporal.

En aquel momento se despertó el teólogo.

-El poder de Satán sobre nuestra imaginación, durante el sueño, es aterrador -musitó.


04 d’agost 2006

Julian Beever (dibuixant)

És un dibuixant Anglès que, emprant el guixos de colors sobre el paviment de les voreres dels carrers, crea aquestes increïbles imatges en tres dimensions.






23 de juny 2006

22 de juny 2006

És impossible de llegir ???

C13R70 D14 D3 V3R4N0 3574B4 3N L4 PL4Y4 0853RV4ND0 D05 CH1C45 8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4, 7R484J484N MUCH0 C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3 4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05 0CUL705 Y PU3N735. CU4ND0 357484N 4C484ND0 V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0 70D0 Y R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4; P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0; C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N; 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054 P3R0, CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 L1364 4 D357RU1R 70D0, S010 P3RM4N3C3 L4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.


S2L078S
M4NU3L 0RR360
PR3V3NC10N D3 R135605 L480R4L35



N0 35 1MP0518L3 D3 LL361R :-)



Tinc set ...

Jo en tinc vuit i encara no bec.


El canti està buit, és nou i encara es deu.



Dita popular Catalana.




27 de maig 2006

Si


Si guardas en tu puesto, la cabeza tranquila,
cuando todo a tu lado es cabeza perdida.
Si tienes en ti mismo una fe que te niegan
y no desprecias nunca, las dudas que ellos tengan.

Si esperas en tu puesto, sin fatiga en la espera.
Si engañado, no engañas,
Si no buscas mas odio, que el odio que te tengan...

Si eres bueno y no finges ser mejor de lo que eres,
Si al hablar no exageras lo que sabes y quieres.
Si sueñas, y los sueños no te hacen su esclavo.
Si piensas y rechazas lo que piensas en vano.

Si tropiezas el triunfo, si llega tu derrota,
y a los dos impostores les tratas de igual forma.
Si logras que se sepa la verdad que has hablado,
a pesar del sofismo del orbe encanallado.

Si vuelves al comienzo de la obra perdida,
aunque esta obra sea la de toda tu vida.
Si arriesgas en un golpe y lleno de alegría,
tus ganancias de siempre, a la suerte de un día,
y pierdes, y te lanzas de nuevo a la pelea,
sin decir nada a nadie de lo que es y lo que era.


Si logras que tus nervios y el corazón te asistan,
aun después de su fuga, de tu cuerpo en fatiga,
y se agarren contigo cuando no quede nada,
porque tu lo deseas y lo quieres, y mandas.

Si hablas con el pueblo y guardas tu virtud.
Si marchas junto a reyes con tu paso y tu luz.
Si nadie que te hiera, llegue a hacerte la herida,
Si todos te reclaman y ninguno te precisa.

Si llenas un minuto envidiable y cierto,
de sesenta segundos que te lleven al cielo....
Todo lo de esta tierra, será de tu dominio,
y mucho mas aún,
serás hombre, hijo mío.



poema de Joseph Rudyard Kipling
original en Anglès
descobert al blog lovilot












25 de maig 2006

Duda metódica

La ignorancia afirma o niega rotundamente; la Ciencia duda.

Jo vull ser rústic del segle XXI :-)



Un rústico del siglo XXI es persona de campo, pero no inculta; inteligente, pero no lista; sencilla, pero no simplona; buena, pero no tonta.




Jesús Rodríguez, 'El Koala'
autor de
'Opá, yo viazé un corrá' [lletra] [video]




16 de maig 2006

L'Himne del Barça.

Tot el camp
es un clam
som la gent Blau Grana
Tan se val d'on venim
Si del sud o del nord
ara estem d'acord
estem d'acord
una bandera ens agermana.
Blau Grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom
BARÇA, BARÇA, BARÇA.

Jugadors
Seguidors
tots unit fem força
son molts d'anys plens d'afanys
son molts gols que hem cridat
i s'ha demostrat
s'ha demostrat
que mai ningú no ens podrà tòrcer
Blau Grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom
BARÇA, BARÇA, BARÇA.


lletra de Josep Mª Espinàs (1974)









13 de maig 2006

El orden no importa...

Llegiu aquest text de pressa i sense fixar-vos-hi massa.



EL ODREN NO IPMOTRA SGEUN UN ETSDUIO DE UNA UIVENRSDIAD IGNLSEA,

NO IPMOTRA EL ODREN EN EL QUE LAS LTEARS ETSAN ERSCIATS, LA UICNA CSOA IPORMTNATE ES QUE LA PMRIREA Y LA UTLIMA LTERA ESETN ECSRITAS EN LA PSIOCION COCRRTEA. EL RSTEO PEUDEN ETSAR TTAOLMNTEE MAL Y AUN ASI PORDAS LERELO SIN POBRLEAMS. ETSO ES PQUORE NO LEMEOS CADA LTERA POR SI MSIMA, SNIO LA PAALBRA EN UN TDOO.

PRESNOAMELNTE ME PREACE ICRNEILBE.

TNATOS AOÑS DE COLGEIO A AL MRIEDA .....



Aquest text/experiment el vaig rebre fa temps i realment és increïble




02 de maig 2006

La millor opció...

Aquesta història també fa temps que corre per internet... I també es mereix sortir-hi un altra cop.


Se te plantea el siguiente dilema Moral:
Estás conduciendo tu coche en una noche de tormenta terrible. Pasas por una parada de autobús donde se encuentran tres personas esperando:
  1. Una anciana que parece a punto de morir.
  2. Un viejo amigo que te salvó la vida una vez.
  3. El hombre perfecto o la mujer de tus sueños.
¿A cuál llevarías en el coche, habida cuenta que sólo tienes sitio para un pasajero?
Piensa la respuesta antes de seguir leyendo.

...
....
.....
......


¿¿LO HAS PENSADO??


Este es un dilema ético-moral que una vez se utilizó en una entrevista de trabajo. Podrías llevar a la anciana, porque va a morir y por lo tanto deberías salvarla primero; o podrías llevar al amigo, ya que te salvó la vida una vez y estas en deuda con él. Sin embargo, tal vez nunca vuelvas a encontrar al amante perfecto de tus sueños.
El aspirante que fue contratado (de entre 200 candidatos) no dudó al dar su respuesta. Me encanta, y espero poder utilizarlo alguna vez en alguna entrevista.


¿QUÉ DIJO? Simplemente contestó:

[seleccioneu el text invisible d'abaix per veure la resposta]


"Le daría las llaves del coche a mi amigo, y le pediría que llevara a la anciana al hospital, mientras yo me quedaría esperando el autobús con la mujer de mis sueños."

[fi del text invisible a seleccionar]

A vegades les coses més simples son les que costa més de veure.






22 d’abril 2006

Saber que tornillo...

Aquesta és una història que corre per internet des de fa força temps i que buscant pel google apareix un munt de vegades... però no està de més que en surti un altra. :-)



Un experto que fue llamado para arreglar una computadora muy grande y extremadamente compleja... una computadora que valía 12 millones de dólares.

Sentado frente a la pantalla, oprimió unas cuantas teclas, asintió con la cabeza, murmuró algo para sí mismo y apagó el aparato.

Procedió a sacar un pequeño destornillador de su bolsillo y dio vuelta y media a un minúsculo tornillo.

Entonces encendió de nuevo la computadora y comprobó que estaba funcionando perfectamente.

El presidente de la compañía se mostró encantado y se ofreció a pagar la cuenta en el acto.

-Cuánto le debo? -preguntó.

-Son mil dólares (1000,00 $), si me hace el favor.

-¿Mil dólares? ¿Mil dólares por unos momentos de trabajo? ¿Mil dólares por apretar un simple tornillito? ¡Ya sé que mi computadora cuesta 12 millones de dólares, pero mil dólares es una cantidad disparatada! La pagaré sólo si me manda una factura perfectamente detallada que la justifique.


El experto asintió con la cabeza y se fue. A la mañana siguiente, el presidente recibió la factura, la leyó con cuidado, sacudió la cabeza y procedió a pagarla en el acto, sin rechistar.

La factura decía: Servicios prestados:

Apretar un tornillo..................1 dólar
Saber qué tornillo apretar....... 999 dólares



17 d’abril 2006

La vida és...

Life is what happens to you while you're busy making other plans...

La vida és el que et va succeint mentre estàs ocupat fent d'altres plans...




16 d’abril 2006

13 d’abril 2006

Efecto óptico

  1. Si sus ojos siguen el movimiento del punto rotativo rosado, sólo verá un color: rosado.
  2. Si su mirada se detiene en la cruz negra del centro, el punto rotativo se vuelve verde.
  3. Ahora, concéntrese en en la cruz del centro. Después de un breve periodo de tiempo, todos los puntos rosados desaparecerán y sólo verá un único punto verde girando.


Es asombroso como nuestro cerebro trabaja. En realidad no hay ningún punto verde, y los puntos rosados no desaparecen.
Esto debería ser prueba suficiente de que no siempre vemos lo que creemos ver...


05 d’abril 2006

Qüestió de Fe !!!

Déu és la resposta ...
... a les preguntes sense resposta.


Axioma de collita pròpia



Palabras para Julia

Tú no puedes volver atrás,
porque la vida ya te empuja,
como un aullido interminable, interminable.

Te sentirás acorralada,
te sentirás perdida y sola,
tal vez querrás no haber nacido, no haber nacido.

Pero tú siempre acuerdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti, pensando en ti
como ahora pienso.

La vida es bella ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos.

Un hombre solo, una mujer,
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada, no son nada.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí....

Nunca te entregues ni te apartes,
junto al camino, nunca digas:
no puedo más y aquí me quedo, y aquí me quedo.

Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegría,
que les ayude tu canción, entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate...

La vida es bella, ya verás...

No sé decirte nada más
pero tú debes comprender
que yo aún estoy en el camino, en el camino.

Pero tú siempre acuérdate...

Poesia de José Agustín Goytisolo
Musicada per Paco Ibáñez

Cançó per a les hores blaves...
...sobretot aquesta versió de Tania Libertad



11 de març 2006

19 de febrer 2006

La Vall del Riu Vermell

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí.
El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara et guarda la pena,
tant amarga del teu comiat.


Red River Valley (1961) Cançó Espiritual Negra
Traducció al Català - Joan Soler i Amigó




Puig de les Cols


El Puig de les Cols (418 metres) és el més alt del terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, a la comarca del Baix Empordà de la província de Girona a Catalunya.


15 de gener 2006

Diccionari Collins: Polaco=Català

He rebut un missatge amb una foto adjunta a on hi sortia una plana del Diccionari Collins on s'hi veia traduït "Polaco" per "Catalan". He mirat al que tinc instal·lat a l 'ordinador i voila... aquí teniu la captura de la finestra:




Ja ni me'n recordava que a la mili ens deien Polacos!!! :-)