Per a un amant del surrealisme somniar és pot equiparar a veure un quadre de'n Dalí o una peli del Terry Guilliam.
Per això sempre m'ha agradat somniar (no despert) i és una llàstima que segons després de despertar-nos oblidem els somnis.
Bé, doncs fa temps vaig tenir un somni que em va sobtar i m'ha fet pensar una mica. Resulta que el somni transcorria normalment (no recordo què somniava) i en acabar-se, el seu final em va sorprendre molt...
I ara pregunto???
Si el somni és meu i és el meu cervell el que l'està creant? Com pot ser que em sorprengui el seu final ?!?!?!...
Ve a ser com si un escriptor es sorprengués del final del llibre que ha escrit, o un directori del final de la peli que ha filmat...
Vaig preguntar això a una llista de correu a veure si algú en sabia el perquè i dues respostes eren interessants:
Per això sempre m'ha agradat somniar (no despert) i és una llàstima que segons després de despertar-nos oblidem els somnis.
Bé, doncs fa temps vaig tenir un somni que em va sobtar i m'ha fet pensar una mica. Resulta que el somni transcorria normalment (no recordo què somniava) i en acabar-se, el seu final em va sorprendre molt...
I ara pregunto???
Si el somni és meu i és el meu cervell el que l'està creant? Com pot ser que em sorprengui el seu final ?!?!?!...
Ve a ser com si un escriptor es sorprengués del final del llibre que ha escrit, o un directori del final de la peli que ha filmat...
Vaig preguntar això a una llista de correu a veure si algú en sabia el perquè i dues respostes eren interessants:
- Una part del cervell és la que "crea" el somni i una altra és la que "l'interpreta".
- El cervell crea el somni i dècimes de segons després l'interpreta.
Si algú que llegeixi aquest text té alguna resposta, o coneix alguna plana on hi hagi més informació, li agrairia que deixés un comentari.
Moltes gràcies!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada