Gràcies Lluís Llach

Em seria impossible fer la llista de les cançons de'n Lluís Llach que més m'agraden i molt menys posar-les per ordre... però en vull citar dues.

La primera és "Cançó Sense Nom", també anomenada "On Vas", i és pel següent motiu...

Quan feia la mili a la "Residencia de Oficiales de Las Palmas de Gran Canaria" (bé la mili.... treballar gratis tretze mesos pel "País") moltes vegades l'escoltava ben alta a l'oficina (com un nen que fa una malifeta) sabent que al despatx del costat hi havia el Coronel (que en la seva època havia estat el Tinent en Cap de la Guàrdia Personal de'n Franco i que, suposo, van "exiliar" a les Illes Canaries en morir aquest) i gaudint al pensar que no n'entenia la lletra... o que si l'entenia ja estava massa "cremat" com per a fer-ne cas.

Cançó Sense Nom (On Vas) ed2k

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes
On vas amb els avions
On vas, on vas.
On vas amb els fusells
On vas amb els canons
On vas, on vas.

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
per que el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

L'altra és "Cal que neixin flors a cada instant" i la recordo perquè és la cançó que em va fer sentir Català, quan una nit d'imaginària (així s'anomena la vigilància nocturna que fan els soldats), escoltant no sé ben bé quina ràdio Española, el locutor la va posar i jo em vaig emocionar.
Això em va fer pensar... La "Raó" em fa Español i apurant molt fins hi tot Àrab, doncs el meu Avi es deia Eduardo Morales Moreno (cognoms d'origen "moro" ...suposo), va néixer a Montefrio (Granada) però com que era Guardia Civil va ser destinat a Catalunya, on va conèixer la meva Àvia, va aprendre el Català (que ja voldrien molts nats aquí parlar-lo tant bé com ell el parlava) i no li diguessis pas de tornar cap allà, doncs a la fi també es devia "sentir" Català.
I és que "sentir-se" Català és això... un sentiment... sense raó ni lògica... simplement un sentiment.

Cal que neixin flors a cada instant ed2k

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per d'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense poda'l;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.

Tant de bo el convencin
per a fer un darrer recital
al Camp del Barça.