Descarregueu-vos i escolteu aquest arxiu de só mp3 fent clic [aquí]
12 d’abril 2008
Contestador d'un Hospital Psiquiàtric.
Descarregueu-vos i escolteu aquest arxiu de só mp3 fent clic [aquí]
03 d’abril 2008
Vicente Ferrer entrevistat al nou programa (S)Avis del canal 33



Va deixar anar moltes perles de les que només saben dir els homes vells, humils, savis i amb tranquil·litat d'esperit en saber-se satisfets per la feina feta.

Miro de deixar-ne escrites algunes que, més o menys acuradament, recordo al vol:
- Jo no he fet una Gran Acció... n'he fet moltes de petites.
- En 'una bona acció' hi radica tota la filosofia del món, totes les religions, idealismes i fins hi tot Déu. (aquesta és la dedicatòria que va dir que tenia el Lehendakari en l'única foto que hi havia al seu despatx)
- En preguntar-li la seva dona ¿Vicente, quina és la cosa que encara et queda per fer, que és el que encara no has fet i encara voldries fer? ell va contestar sense dubtar-ho... Un gran manicomi, per a les persones que he vist que més sofreixen i que va ser el primer que vaig voler construir en començar la Fundació, i que encara no he pogut fer per manca de diners... i afegí rient... a veure si tinc la sort de que algun 'mecenes' el construeixi.
- La mort NO existeix, només hi ha el aquí i el allà, i segurament quan sigui allà tornaré a muntar una Fundació.
- Li pregunta l'entrevistadora... Vostè creu en Déu? .... I ell respon... aquí hi sobra el 'creu'... de la mateixa manera que et veig a tu (dirigint-se a l'entrevistadora) i no em fa falta creure en tu per saber que et tinc davant.
- Ha oblidat alguna vegada la seva Fe en Déu? .... i entre riures respongué... no, és Déu que de vegades s'ha oblidat a mi...
- El món és com és... i no cal donar-hi més voltes.
- etc... etc..
27 de març 2008
Irena Sendler ... (La Oscar Schindler Anònima)
L'any 1943, en assabentar-se la Gestapo de les seves accions, van decidir tancar el gueto i a ella la van portar a la presó de Pawiak on la van torturar brutalment fins hi tot trencat-li les cames i braços, però ella mai va deixar anar ni una paraula i finalment va ser sentenciada a mort.
En el darrer interrogatori un soldat la va deixar fugir, es va poder salvar ja que algú la va afegir a la llista de persones executades i llavors ella va adoptar una identitat falsa.
Aquí et pots descarregar una presentació en Power Point de na Irena Sendler que explica molt millor tots aquests fets (potser el primer .pps útil que he rebut).
23 de març 2008
Amics
I crec que els mals amics són els que només et busquen quan et necessiten.
04 de febrer 2008
Qualsevol Nit pot sortir el Sol (Jaume Sisa)
26 de gener 2008
L'efecte perruca
Tenen l'efecte perruca: tothom se n'adona que aquell porta perruca, però ningú no gosa dir-li. I ell és feliç pensant que no es nota.
L'home surt al carrer i els mateixos que li deien que el pentinat no era maco ara se'n foten directament.... a més a més de les altres persones que, com diu l'usuari de l'Internauta, de seguida s'adonen de la presencia de la perruca (ben enganxada amb araldit)...
Parlant-ne a la llista l'Internauta se'm va acudir una altre paral·lelisme:
Primer: La culpa no és d'un altre... la culpa és de l'home per fer-li cas... i del perruquer per no tenir bon criteri...
Si tu vas amb un renault clio a un mecànic a tunejar-lo per que no t'agraden les rodes que porta i li dius que les vols canviar (cosa que es pot fer... si no es pugues ja ni hi pensaries) i et diu que te'n posarà unes de molt guapes i t'hi posa les d'un ferrari que no s'adiuen de res amb el clio amb el que gairebé no pots circular, per molt que les rodes siguin de ferrari (o ell ho digui...?!?!?) aquest mecànic ha de tenir el suficient criteri per no posar-les, o posar-n'hi unes que vagin bé, o fer veure que les que el clio porta ja son les adients i dir que s'està "boig" per voler canviar-les... o preguntar a d'altres mecànics quines serien les millors rodes o si cal o no canviar-les.
Altra cosa es que tingui que mantenir el taller i els 400 operaris i vagi posant rodes
a tothom que ho demani...
I el cotxe rai... te'n compres un altre i ja està... no sé si m'explico?
I si no agraden les noves rodes del clio que es pot fer???...
Passen els anys... exactament 20 ANYS... i l'home, després d'haver passat per un munt de fases en aquest període (ocultació, intent de superació, desesperació, fins aquí hem arribat, ajudeu-me, més o menys me'n surto, canvi important en prioritats i valors personals, mitja acceptació i intent de ser feliç fent d'altres coses) se li passa pel cap que pot ser després de tant de temps aquest perruquer (el seu fill, per que el pare ja és a l'infern amb molts d'altres perruquers fills de puta) pot ser ha trobat la manera de desenganxar la perruca (doncs la ciència teòricament avança) i li ho pregunta.
Aquest perruquer aprofita l'ocasió per a sortir a ves a saber quina tele amb ves a saber quines fotos de la perruca (això és el que menys importa... el que importa és la ètica professional), que el seu pare li va enganxar al cap de l'home, i dient que els rinxols son ben bonics.
Evidentment l'home passa a ser, per uns mesos, el centre d'atenció (sense voler-ho, que si fos això el que volgués ja hauria entrat al gran hermano o sortit al tomate) i tothom que el coneix pot dir-hi la seva sense respectar ni a Déu ni al Dimoni.... i torne'm-hi a ser... crisi personal altra vegada.
Arribats a aquest punt hi ha varies sortides:
1-Tancar-se a l'habitació i no sortir-ne en la vida (por ser el que hauria fet la majoria)
2-Saber que ara les cartes estan sobre la taula i tot està clar per a la gran majoria i mirar de seguir igual (positivisme idiota??? instint de supervivència???) doncs ell segueix sent el mateix.
3-Portar al perruquer als tribunals (però una dita sàvia popular diu que, la merda, quan més es remena, més pudor fa).
4-"Hasta aquí hemos llegado" (si no va ser el moment fa anys ara menys)
5-En Vicente Ferrer segur que està encantant de tenir més col·laboradors (opció molt llaminera)
6-...???...
L'home decideix, després d'una crisi profunda, triar la segona opció... les cartes estan sobre la taula... la gent sap que porta la perruca enganxada i que no li agrada... la bona gent (que n'hi ha més de la que sembla) no hi donarà més importància i el respectarà i ajudarà (tots ens hem d'ajudar, per això som animals socials) i buscaran darrera la perruca les bones qualitats d'aquest home (que en té moltes) i l'apreciaran pel que és.
I la mala gent (que també n'hi ha molta) i que saben-t'ho continuen criticant-lo, doncs esborrats de la llista i considerats directament uns "fills de puta mal educats"... i l'home es queda tant panxo... o ho intenta... que "encara està en el camino" com deia en José Agustin Goytisolo a "Palabras para Julia" ... ...tot i sabent que també molta d'aquesta bona gent, en donar-se la volta, per darrere comentaran que duu una perruca...
I curiosament les coses canvien i sembla que a millor, cosa que ningú assegura que continuï igual doncs en 20 ANYS les ha vist de tots colors.... i si les coses van a pitjor hi ha la cinquena opció que és del tot llaminera... i en el cas d'arribar a la quarta l'acompanyarà el perruquer, i Sant Pere ja se n'encarregarà de decidir qui va cap amunt i qui cap avall (i de passada sortirà a l'Absurd Diari :-)).
I com que tots vivim a "Matrix" tant se val si la raó la té el perruquer o l'home... pel cas és lo mateix... el problema segueix sent el mateix...
I a l'home, com un dia el van ben aconsellar, tant li fa (relativament..) el que en pensin els demés doncs sap que sempre trobarà gent a favor i gent en contra del que faci... o sigui que només es regeix pel que ell creu correcte i l'únic que intenta és cercar la felicitat i tirar endavant... (més o menys com tots, no???)
I com que en tot hi ha la part positiva i negativa (el que en diuen Yin i Yang) i l'home es un pel optimista mira de treure'n la part positiva i no amargar-se la vida, encara que de vegades no li serveixi de res ni veure el Testimoni de'n Nick.
Qui ho hagi llegit i sàpiga del que parlo doncs ja en té la meva versió dels fets... i qui no doncs que hi farem... millor... que "el meu mal no vol soroll" encara que aquest apunt al blog no crec que hi ajudi gaire. :-)
Perdoneu el rollo [off], però és que el comentari de l'Internauta em venia al pèl... i com que a "Matrix" no sé que és el que sap o deixa de saber la gent, doncs ara ja pot quedar una mica més clar.
I prometo no tornar a fer-ho ¡jamás!. ...només aquest escrit al blog... que per això hi és, per a "vomitar" tota la brutícia del terrat.
25 de gener 2008
Gracias a nuestros 'tenzings'
Ha muerto Edmund Hillary, el hombre que por primera vez pisó la cima del Everest. Recuerdo perfectamente la explosión admirativa que provocó aquella gesta sin precedentes. Entonces la dificultad era realmente extraordinaria. Hoy, la preparación y los recursos técnicos han hecho que, sin que el peligro y el fracaso hayan desaparecido, los everistas se multipliquen. Lo acompañó, y lo ayudó, un personaje más bien bajito, modesto, que sonreía mucho. Se trata del serpa Tenzing.
Pienso que somos afortunados los que, a lo largo de la vida, siempre hemos tenido un Tenzing al lado. Unos padres, una mujer, unos amigos que se han hecho cargo de nuestra manera de ser y, en mi caso, de la voluntad de arriesgarme en un oficio poco convencional y de dudosos resultados. Y con el paso del tiempo, desde la juventud hasta hoy, siempre he encontrado un ten-zing en algún momento importante. (Ahora escribo tenzing en minúscula, porque ya he adoptado esta palabra como equivalente de amigo, de protector, de compañero estimulante).
Sería arduo y poco interesante para el lector llenar esta columna con una lista de nombres concretos. Quizá es más claro decir que el primer premio literario fue un tenzing para mí, me ayudó a caminar con más confianza. El amigo que durante unos años todavía inseguros me dio trabajo como publicitario fue otro tenzing. El periodista que me propuso, hace más de 30 años, publicar un artículo diario también lo fue. Mi hija Olga -el único nombre que voy a citar- es el tenzing con síndrome de Down que me ha hecho entender mejor lo que es la vida y cómo vale la pena vivirla con respeto por todas sus manifestaciones.
Cuando alquilé un piso para casarme y me exigían que pagara de entrada un año entero, apareció una tenzing amiga que me adelantó todo el dinero. Quien tuvo la idea de que yo era capaz de realizar entrevistas en la televisión -nunca se me había ocurrido- fue otro tenzing.
Y la editora que desde 1985 me apoya y me da buenos consejos literarios es una tenzing de larga duración. No he tenido nunca tenzings poderosos ni oficiales, pero sí miles de tenzings anónimos que me han animado leyéndome.
Este artículo quisiera servir para que todo el mundo tenga cinco minutos para reconocer a sus tenzings particulares. Pequeños o grandes.
Que no hayamos conquistado la cima del mundo no debe hacernos olvidar a los serpas que nos abrían caminos. =
I qui no reconegui 'tenzings' a la seva vida o és un superb o ha tingut molta sort (o mala sort, doncs normalment es converteixen en les millors amistats).
el Periódico © del día 11 de Gener de 2008.
13 de novembre 2007
Para mi Raquelita II
THE POWER OF LOVE
by Celine Dion
The whispers in the morning
Of lovers sleeping tight
Are rolling like thunder now,
As I look in your eyes.
I hold on to your body
And feel each move you make.
Your voice is warm and tender,
A love that I could not forsake.
'Cause I am your lady
And you are my man.
Whenever you reach for me
I'll do all that I can.
Lost is how I'm feeling, lying in your arms.
When the world outside is
Too much to take,
That all ends when I'm with you.
Even though there may be times
It seems I'm far away,
Never wonder where I am
'Cause I am always by your side.
'Cause I am your lady
And you are my man.
Whenever you reach for me
I'll do all that I can.
We're heading for something,
Somewhere I've never been.
Sometimes I am frightened
But I'm ready to learn
Of the power of love.
The sound of your heart beating
Made it clear.
Suddenly the feeling that I can't go on
Is light years away.
'Cause I am your lady
And you are my man.
Whenever you reach for me
I'll do all that I can.
We're heading for something,
Somewhere I've never been.
Sometimes I am frightened
But I'm ready to learn
Of the power of love.
EL PODER DEL AMOR
por Celine Dion
Los susurros en la mañana
De amantes durmiendo abrazados
Están sonando como truenos ahora,
Cuando miro a tus ojos.
Me agarro de tu cuerpo
Y siento cada movimiento que haces.
Tu voz es cálida y tierna,
Un amor que no podría abandonar.
Porque yo soy tu dama
Y tú eres mi hombre.
Siempre que me tomes de la mano
Haré todo lo que pueda.
Perdida es como me siento, tendida en tus brazos.
Cuando el mundo exterior es
Demasiado para abarcar,
Que todo termina cuando estoy contigo.
Aunque haya algunas veces
Cuando parece que estoy muy lejos,
Nunca te preguntes dónde estoy
Porque siempre estoy a tu lado.
Porque yo soy tu dama
Y tú eres mi hombre.
Siempre que me tomes de la mano
Haré todo lo que pueda.
Vamos hacia algo,
A algún lugar en el que nunca he estado.
A veces tengo miedo
Pero estoy lista para aprender
Del poder del amor.
El sonido de tu corazón latiendo
Lo dejó en claro.
De pronto el sentimiento de que no puedo seguir
Está a años luz.
Porque yo soy tu dama
Y tú eres mi hombre.
Siempre que me tomes de la mano
Haré todo lo que pueda.
Vamos hacia algo,
A algún lugar en el que nunca he estado.
A veces tengo miedo
Pero estoy lista para aprender
Del poder del amor.
06 de novembre 2007
Paul Potts (guanya l'OT cantant Nessun Dorma)
Nessun dorma! Nessun dorma!
Tu pure, o Principessa,
Nella tua fredda stanza
Guardi le stelle
Che tremano d'amore e di speranza.
Ma il mio mistero è chiuso in me,
Il nome mio nessun saprà!
Solo quando la luce splenderà,
(Puccini:No,no,Sulla tua bocca lo dirò)
Sulla tua bocca lo dirò fremente!...
(Puccini: Quando la luce splenderà!)
Ed il mio bacio scioglierà il silenzio
Che ti fa mia!...
Voci di donne
Il nome suo nessun saprà...
E noi dovremo, ahimè, morir, morir!...
Il principe ignoto
Dilegua, o notte!... Tramontate, stelle! Tramontate, stelle!...
All'alba vincerò!
vincerò! vincerò!
El príncipe desconocido
¡Nadie duerma! ¡Nadie duerma!
Tampoco tú, oh Princesa,
en tu fría estancia
miras las estrellas
que tiemblan de amor y de esperanza...
¡Pero mi misterio está encerrado en mí,
mi nombre nadie sabrá!
sólo cuando la luz brille
(Puccini:No,no, sobre tu boca lo diré)
Sobre tu boca lo diré temblando
(Puccini: ¡cuando la luz brille!)
Y mi beso romperá el silencio
que te hace mía.
Voces de mujeres
Su nombre nadie sabrá...
¡Y nosotras, ay, deberemos, morir, morir!
El príncipe desconocido
¡Disípate, oh noche! ¡Tramontad, estrellas! ¡Tramontad, estrellas!
¡Al alba venceré!
¡Venceré! Venceré!
28 d’octubre 2007
Cuando me Llamas
Like a Prayer (Madonna 1989)
Life is a mystery, everyone must stand alone
I hear you call my name
And it feels like home
When you call my name it's like a little prayer
I'm down on my knees, I wanna take you there
In the midnight hour I can feel your power
Just like a prayer you know I'll take you there
I hear your voice, it's like an angel sighing
I have no choice, I hear your voice
Feels like flying
I close my eyes, Oh God I think I'm falling
Out of the sky, I close my eyes
Heaven help me
When you call my name it's like a little prayer
I'm down on my knees, I wanna take you there
In the midnight hour I can feel your power
Just like a prayer you know I'll take you there
Like a child you whisper softly to me
You're in control just like a child
Now I'm dancing
It's like a dream, no end and no beginning
You're here with me, it's like a dream
Let the choir sing
When you call my name it's like a little prayer
I'm down on my knees, I wanna take you there
In the midnight hour I can feel your power
Just like a prayer you know I'll take you there
Just like a prayer, your voice can take me there
Just like a muse to me, you are a mystery
Just like a dream, you are not what you seem
Just like a prayer, no choice your voice can take me there
Just like a prayer, I'll take you there
It's like a dream to me
La vida es un misterio, todos deben estar solos
Te escucho llamar mi nombre
Y me siento como en casa
Cuando tú me llamas es como una pequeña oración
Me pongo de rodillas, quiero tomarte ahí
En la media noche siento tu poder
Es como una oración sabes, te tomaré ahí
Escucho tu voz, es como un angel suspirando
No tengo elección, escucho tu voz
Siento como si volara
Cierro los ojos, Oh Dios creo que estoy cayendo
Fuera del cielo, cierro los ojos
Dios ayúdame
Cuando tú me llamas es como una pequeña oración
Me pongo de rodillas, quiero tomarte ahí
En la media noche siento tu poder
Es como una oración sabes, te tomaré ahí
Como un niño susurrándome suavemente
Me controlas como a un niño
Ahora bailo
Es como un sueño, sin principio y sin final
Estás aquí conmigo, es como un sueño
Deja que el coro cante
Cuando tú me llamas es como una pequeña oración
Me pongo de rodillas, quiero tomarte ahí
En la media noche siento tu poder
Es como una oración sabes, te tomaré ahí
Es como una oración, tu voz me puede llevar allí
Es como una musa para mí, tú eres un misterio
Es como un sueño, no eres lo que pareces
Es como una oración, no hay elección tu voz me puede llevar allí
Como una oración, te tomaré ahí
Es como un sueño para mí
12 d’octubre 2007
Para mi Raquelita.
Why do birds suddenly appear
Every time you are near?
Just like me, they long to be
Close to you.
Why do stars fall down from the sky
Every time you walk by?
Just like me, they long to be
Close to you.
On the day that you were born
The angels got together
And decided to create a dream come true
So they sprinkled moon dust in your hair of gold
And starlight in your eyes of blue.
That is why all the girls in town
Follow you all around.
Just like me, they long to be
Close to you.
On the day that you were born
The angels got together
And decided to create a dream come true
So they sprinkled moon dust in your hair of gold
And starlight in your eyes of blue.
That is why all the girls in town
Follow you all around.
Just like me, they long to be
Close to you.
Just like me (Just like me)
They long to be
Close to you.
Wahhhhhhhhhhh, close to you.
Wahhhhhhhhhhh, close to you.
Hahhhhhhhhhhh, close to you.
Lahhhhhhhhhhh, close to you.
Perquè els ocells apareixen de sobte
Cada vegada que tu estàs a la vora?
Simplement com jo, tenen ganes d'estar
a prop teu.
Perquè les estrelles cauen del cel
Cada vegada que tu passeges per aquí?
Simplement com jo, tenen ganes d'estar
a prop teu.
El dia que tu vares néixer
Els àngels es varen ajuntar
I decidiren crear un somni que es fes realitat
Per això varen espolsar pols de lluna en el teu cabell bru
I llum d'estrella en els teus ulls marrons
És per això que tots els nois de la vila
Et segueixen per tot arreu.
Simplement com jo, tenen ganes d'estar
a prop teu.
El dia que tu vares néixer
Els àngels es varen ajuntar
I decidiren crear un somni que es fes realitat
Per això varen espolsar pols de lluna en el teu cabell bru
I llum d'estrella en els teus ulls marrons
És per això que tots els nois de la vila
Et segueixen per tot arreu.
Simplement com jo, tenen ganes d'estar
a prop teu.
Wahhhhhhhhhhh, a prop teu.
Wahhhhhhhhhhh, a prop teu.
Hahhhhhhhhhhh, a prop teu.
Lahhhhhhhhhhh, a prop teu.
10 d’octubre 2007
08 d’octubre 2007
El Cuervo (Edgar Allan Poe) i The Simpsons
Ahir al programa Cuarto Milenio (presentat per l'Iker Jiménez i que tracta de temes sobrenaturals) van fer menció a Edgar Allan Poe i a la seva estranya mort entre deliris i al·lucinacions. L'Iker va fer especial menció del poema "El Cuervo" i vaig recordar un capítol dels Simpsons on el tema principal era aquest... el tètric corb del poema de l'Edgar Allan Poe.
Com que crec que en aquest món hi ha dos tipus de persones... als que els hi agraden els Simpsons i als qui no... m'he llegit el poema i aquí el poso.
Edgar Allan Poe
(Boston, 1809 - Baltimore, 1849)
el cuervo (The Raven)
mientras débil y cansado, en tristes reflexiones embebido,
inclinado sobre un viejo y raro libro de olvidada ciencia,
cabeceando, casi dormido,
oyóse de súbito un leve golpe,
como si suavemente tocaran,
tocaran a la puerta de mi cuarto.
“Es —dije musitando— un visitante
tocando quedo a la puerta de mi cuarto.
Eso es todo, y nada más.”
¡Ah! aquel lúcido recuerdo
de un gélido diciembre;
espectros de brasas moribundas
reflejadas en el suelo;
angustia del deseo del nuevo día;
en vano encareciendo a mis libros
dieran tregua a mi dolor.
Dolor por la pérdida de Leonora, la única,
virgen radiante, Leonora por los ángeles llamada.
Aquí ya sin nombre, para siempre.
Y el crujir triste, vago, escalofriante
de la seda de las cortinas rojas
llenábame de fantásticos terrores
jamás antes sentidos. Y ahora aquí, en pie,
acallando el latido de mi corazón,
vuelvo a repetir:
“Es un visitante a la puerta de mi cuarto
queriendo entrar. Algún visitante
que a deshora a mi cuarto quiere entrar.
Eso es todo, y nada más.”
Ahora, mi ánimo cobraba bríos,
y ya sin titubeos:
“Señor —dije— o señora, en verdad vuestro perdón
imploro,
mas el caso es que, adormilado
cuando vinisteis a tocar quedamente,
tan quedo vinisteis a llamar,
a llamar a la puerta de mi cuarto,
que apenas pude creer que os oía.”
Y entonces abrí de par en par la puerta:
Oscuridad, y nada más.
Escrutando hondo en aquella negrura
permanecí largo rato, atónito, temeroso,
dudando, soñando sueños que ningún mortal
se haya atrevido jamás a soñar.
Mas en el silencio insondable la quietud callaba,
y la única palabra ahí proferida
era el balbuceo de un nombre: “¿Leonora?”
Lo pronuncié en un susurro, y el eco
lo devolvió en un murmullo: “¡Leonora!”
Apenas esto fue, y nada más.
Vuelto a mi cuarto, mi alma toda,
toda mi alma abrasándose dentro de mí,
no tardé en oír de nuevo tocar con mayor fuerza.
“Ciertamente —me dije—, ciertamente
algo sucede en la reja de mi ventana.
Dejad, pues, que vea lo que sucede allí,
y así penetrar pueda en el misterio.
Dejad que a mi corazón llegue un momento el silencio,
y así penetrar pueda en el misterio.”
¡Es el viento, y nada más!
De un golpe abrí la puerta,
y con suave batir de alas, entró
un majestuoso cuervo
de los santos días idos.
Sin asomos de reverencia,
ni un instante quedo;
y con aires de gran señor o de gran dama
fue a posarse en el busto de Palas,
sobre el dintel de mi puerta.
Posado, inmóvil, y nada más.
Entonces, este pájaro de ébano
cambió mis tristes fantasías en una sonrisa
con el grave y severo decoro
del aspecto de que se revestía.
“Aun con tu cresta cercenada y mocha —le dije—,
no serás un cobarde,
hórrido cuervo vetusto y amenazador.
Evadido de la ribera nocturna.
¡Dime cuál es tu nombre en la ribera de la Noche Plutónica!”
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
Cuánto me asombró que pájaro tan desgarbado
pudiera hablar tan claramente;
aunque poco significaba su respuesta.
Poco pertinente era. Pues no podemos
sino concordar en que ningún ser humano
ha sido antes bendecido con la visión de un pájaro
posado sobre el dintel de su puerta,
pájaro o bestia, posado en el busto esculpido
de Palas en el dintel de su puerta
con semejante nombre: “Nunca más.”
Mas el Cuervo, posado solitario en el sereno busto.
las palabras pronunció, como virtiendo
su alma sólo en esas palabras.
Nada más dijo entonces;
no movió ni una pluma.
Y entonces yo me dije, apenas murmurando:
“Otros amigos se han ido antes;
mañana él también me dejará,
como me abandonaron mis esperanzas.”
Y entonces dijo el pájaro: “Nunca más.”
Sobrecogido al romper el silencio
tan idóneas palabras,
“sin duda —pensé—, sin duda lo que dice
es todo lo que sabe, su solo repertorio, aprendido
de un amo infortunado a quien desastre impío
persiguió, acosó sin dar tregua
hasta que su cantinela sólo tuvo un sentido,
hasta que las endechas de su esperanza
llevaron sólo esa carga melancólica
de ‘Nunca, nunca más’.”
Mas el Cuervo arrancó todavía
de mis tristes fantasías una sonrisa;
acerqué un mullido asiento
frente al pájaro, el busto y la puerta;
y entonces, hundiéndome en el terciopelo,
empecé a enlazar una fantasía con otra,
pensando en lo que este ominoso pájaro de antaño,
lo que este torvo, desgarbado, hórrido,
flaco y ominoso pájaro de antaño
quería decir granzando: “Nunca más.”
En esto cavilaba, sentado, sin pronunciar palabra,
frente al ave cuyos ojos, como-tizones encendidos,
quemaban hasta el fondo de mi pecho.
Esto y más, sentado, adivinaba,
con la cabeza reclinada
en el aterciopelado forro del cojín
acariciado por la luz de la lámpara;
en el forro de terciopelo violeta
acariciado por la luz de la lámpara
¡que ella no oprimiría, ¡ay!, nunca más!
Entonces me pareció que el aire
se tornaba más denso, perfumado
por invisible incensario mecido por serafines
cuyas pisadas tintineaban en el piso alfombrado.
“¡Miserable —dije—, tu Dios te ha concedido,
por estos ángeles te ha otorgado una tregua,
tregua de nepente de tus recuerdos de Leonora!
¡Apura, oh, apura este dulce nepente
y olvida a tu ausente Leonora!”
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Profeta!” —exclamé—, ¡cosa diabolica!
¡Profeta, sí, seas pájaro o demonio
enviado por el Tentador, o arrojado
por la tempestad a este refugio desolado e impávido,
a esta desértica tierra encantada,
a este hogar hechizado por el horror!
Profeta, dime, en verdad te lo imploro,
¿hay, dime, hay bálsamo en Galaad?
¡Dime, dime, te imploro!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Profeta! —exclamé—, ¡cosa diabólica!
¡Profeta, sí, seas pájaro o demonio!
¡Por ese cielo que se curva sobre nuestras cabezas,
ese Dios que adoramos tú y yo,
dile a esta alma abrumada de penas si en el remoto Edén
tendrá en sus brazos a una santa doncella
llamada por los ángeles Leonora,
tendrá en sus brazos a una rara y radiante virgen
llamada por los ángeles Leonora!”
Y el cuervo dijo: “Nunca más.”
“¡Sea esa palabra nuestra señal de partida
pájaro o espíritu maligno! —le grité presuntuoso.
¡Vuelve a la tempestad, a la ribera de la Noche Plutónica.
No dejes pluma negra alguna, prenda de la mentira
que profirió tu espíritu!
Deja mi soledad intacta.
Abandona el busto del dintel de mi puerta.
Aparta tu pico de mi corazón
y tu figura del dintel de mi puerta.
Y el Cuervo dijo: “Nunca más.”
Y el Cuervo nunca emprendió el vuelo.
Aún sigue posado, aún sigue posado
en el pálido busto de Palas.
en el dintel de la puerta de mi cuarto.
Y sus ojos tienen la apariencia
de los de un demonio que está soñando.
Y la luz de la lámpara que sobre él se derrama
tiende en el suelo su sombra. Y mi alma,
del fondo de esa sombra que flota sobre el suelo,
no podrá liberarse. ¡Nunca más!
04 d’octubre 2007
Barcelona Vs Madrid

Rebut a la llista de correu Internauta i enviat per l'Alfons Dolsa (www.papallones.net)
25 de setembre 2007
"Casa Loca" by Anna Valentí
Casa Loca
Pintura Màgica
16 de setembre 2007
Entre dos Tierras
Heroes Del Silencio - Entre Dos Tierras
Te puedes vender,
cualquier oferta es buena
si quieres poder.
qué fácil es,
abrir tanto la boca para opinar
y si te piensas echar atrás
tienes muchas huellas que borrar
déjame, que yo no tengo la culpa de verte caer
si yo no tengo la culpa de verte caer.
pierdes la fe,
cualquier esperanza es vana
y no sé qué creer;
pepepepepero olvídame que nadie te ha llamado
y ya estás otra vez
déjame, que yo no tengo la culpa de verte caer
si yo no tengo la culpa de ver que...
entre dos tierras estás
y no dejas aire que respirar
entre dos tierras estás
y no dejas aire que respirar
déjalo ya,
no seas membrillo y
permite pasar
y si no piensas echar atrás
tienes mucho barro que tragar
déjame, que yo no tengo la culpa de verte caer
si yo no tengo la culpa de ver que...
entre dos tierras estás
y no dejas aire que respirar
entre dos tierras estás
y no dejas aire que respirar
déjame, que yo no tengo la culpa de verte caer
si yo no tengo la culpa de ver que...
entre dos tierras estás
y no dejas aire que respirar
entre dos tierras estás
y no dejas aire que respirar.
15 de setembre 2007
Santa Lucía (Rock and Rios - Miguel Rios - 1982)
(pot ser el millor representant del Rock & Roll de l'Estat Español) que es va celebrar a la Plaça de Toros de Sant Feliu de Guíxols i va ser realment al·lucinant... un concert rodó... de lo millor dels darrers 25 anys per no dir el millor.
Avui vull posar la lletra i els enllaços d'aquesta que es diu "Santa Lucia" i que és una de les cançons d'amor més maques que mai s'han escrit:
A menudo me recuerdas a alguien,
tu sonrisa la imagino sin miedo.
Invadido por la ausencia
me devora la impaciencia,
me pregunto si algún día te veré.
Ya sé todo de tu vida y sin embargo
no conozco ni un detalle de ti.
El teléfono es muy frío,
tus llamadas son muy pocas.
Yo sí quiero conocerte y tú no a mí.
Por favor.
Dame una cita
vamos al parque,
entra en mi vida,
sin anunciarte.
Abre las puertas,
cierra los ojos,
vamos a vernos,
poquito a poco.
Dame tus manos,
siente las mías,
como dos ciegos,
Santa Lucía, Santa Lucía, Santa Lucía.
A menudo me recuerdas a mí.
La primera vez pensé se ha equivocado,
la segunda vez no supe qué decir,
las demás me dabas miedo,
tanto loco que anda suelto
y ahora sé que no podría vivir sin ti.
Por favor...
22 d’agost 2007
Afegir botons per enviar notícies a La Tafanera des del nou blogger 2
Llavors només cal afegir aquest codi després del que fa referència al Fresqui.
<a expr:href='"http://latafanera.net/submit.php?url=" + data:post.url + "&title=" + data:post.title' target='_blank'><img aling='absbottom' src='http://www.latafanera.net/bloc/img/logo_viral.gif' style='border:none;' title='Envia la notícia a la Tafanera'/></a>
Aquest codi s'ha d'inclourer abans del:
</p>
que finalitza el codi del post anterior.
Amb això ja tindrem al nostre nou blogger 2 els botons per enviar la notícia al Menéame, al Fresqui i a La Tafanera.
Espero que us sigui d'ajuda i que no m'hagi equivocat.
Salutacions.
20 d’agost 2007
Incluir botones para enviar notícias a Menéame y Fresqui desde el nuevo blogger 2
La información que aquí pongo la conseguí buscando por google y varios blogs en los que las soluciones que ofrecían funcionaban parcialmente y que tuve que modificar un poco para que funcionasen correctamente.
Aquí explico el resultado final que es bastante simple de implementar.
Primero de todo iremos a las Opciones de configuración -> Plantilla -> Edición de HTML y marcaremos la casilla "Expandir plantillas de artilugios".

En la parte del código HTML buscaremos el principio de la siguiente cadena de texto:
<p class='post-footer-line post-footer-line-3'
Y la sustituiremos completamente por esta otra:
<p class='post-footer-line post-footer-line-3'>
<a expr:href='"http://meneame.net/submit.php?url=" + data:post.url + "&title=" + data:post.title' target='_blank'><img align='absbottom' src='http://www.puigdelescols.com/extras/meneame.png' style='border:none;' title='Envia la notícia al Menéame'/></a>
<a expr:href='"http://tec.fresqui.com/post?url=" + data:post.url + "&title=" + data:post.title' target='_blank'><img align='absbottom' src='http://www.puigdelescols.com/extras/fresqui.png' style='border:none; ' title='Envia la notícia al Fresqui'/></a>
</p>
Y esto es todo lo que hay que modificar en blogger 2 para que aparezcan bajo cada artículo las imágenes del Menéame y de Fresqui y qualquier usuario pueda subir el artículo pulsando encima y siguiendo los pasos correspondientes.
Cómo podéis ver las imágenes meneame.png y fresqui.png las he alojado en mi web www.puigdelescols.com pero las podéis alojar dónde queráis cambiando el origen en el código.
El texto "Envia la notícia al Menéame" o el "Envia la notícia al Fresqui" se pueden modificar a vuestro gusto, es el texto emergente que aparece al situarse sobre la imagen.
Espero que os sirva de ayuda y que no me haya equivocado en nada.
Saludos.
28/08/2007: He realizado una pequeña modificación en el código ya que al visualizarse en la notícia no aparecía el & delante del title... ahora con copiar/pegar os debe funcionar correctamente...

