17 de juliol 2007

Llibres escollits


Creieu que som nosaltres que triem els llibres...
O que són els llibres que ens trien a nosaltres.



Si creieu lo segon llegiu el llibre "Déjame que te cuente..." (el títol original era "Recuentos para Demián") de'n Jorge Bucay.




07 de juliol 2007

Afany de Superació

He vist al blog "CPI Curioso Pero Inútil" (un blog que sol parlar de ciència) una noticia que fa venir ganes de plorar... però de veritat!!!

L'enllaça de la noticia és aquest ( notícia ) i no la repeteixo per tal de que la llegiu allà.

Aquí només poso el vídeo del youtube per si no teniu ganes de llegir la noticia i també la cançó que l'acompanya.





La cançó que sona de fons es diu "I Can Only Imagine" i és d'un grup de Americà de rock cristià que es diu "Mercy Me" i és molt bona.






I Can Only Imagine

I can only imagine
What it will be like
When I walk
By your side

I can only imagine
What my eyes will see
When your face
Is before me
I can only imagine

[Chorus:]
Surrounded by Your glory, what will my heart feel
Will I dance for you Jesus or in awe of you be still
Will I stand in your presence or to my knees will I fall
Will I sing hallelujah, will I be able to speak at all
I can only imagine

I can only imagine
When that day comes
And I find myself
Standing in the Son

I can only imagine
When all I will do
Is forever
Forever worship You
I can only imagine

[Chorus]

I can only imagine [x2]

I can only imagine
When all I will do
Is forever, forever worship you



Solo me Imagino

Solo me imagino, lo que será caminar junto a ti,
Solo me imagino, lo que será ver tu rostro, tal cual es
Solo me imagino, solo me imagino

Rodeado de tu gloria, que sentirá mi corazón
Danzaré en tu presencia o en quietud me quedaré
O de pie ante tu gloria o de rodillas yo caeré
Cantaré Aleluya o sin el habla me quedaré
Solo me imagino

Solo me imagino, que ese día vendrá
Y me encuentré yo, frente a frente a Dios
Solo me imagino, cuando adorar
Será lo que haga, por la eternidad

Rodeado de tu gloria, que sentirá mi corazón
Danzaré en tu presencia o en quietud me quedaré
O de pie ante tu gloria o de rodillas yo caeré
Cantaré Aleluya o sin el habla me quedaré
Solo me imagino, solo me imagino.

Rodeado de tu gloria, que sentiré mi corazón
Danzaré en tu presencia o en quietud me quedaré
O de pie ante tu gloria o de rodillas yo caeré
Cantaré aleluya o sin el habla me quedaré
Solo me imagino, Solo me imagino…



02 de juliol 2007

Beautiful (Cristina Aguilera)



Don't look at me

Every day is so wonderful
And suddenly, i saw debris
Now and then, I get insecure
From all the pain, I'm so ashamed

I am beautiful no matter what they say
Words can't bring me down
I am beautiful in every single way
Yes, words can't bring me down
So don't you bring me down today

To all your friends, you're delirious
So consumed in all your doom
Trying hard to fill the emptiness
The piece is gone left the puzzle undone
That's the way it is

You are beautiful no matter what they say
Words can't bring you down
You are beautiful in every single way
Yes, words can't bring you down
Don't you bring me down today...

No matter what we do
(no matter what we do)
No matter what they say
(no matter what they say)
When the sun is shining through
Then the clouds won't stay

And everywhere we go
(everywhere we go)
The sun won't always shine
(sun won't always shine)
But tomorrow will find a way
All the other times

'cause we are beautiful no matter what they say
Yes, words won't bring us down, oh no
We are beautiful in every single way
Yes, words can't bring us down
Don't you bring me down today

Don't you bring me down today
Don't you bring me down today






Hermos@

No te fijes en mi

Cada día es maravilloso
De repente, es difícil respirar
Ahora y después me siento insegura
De todo el dolor, me siento avergonzada

Soy hermosa no importa lo que ellos digan
Las palabras no me pueden dañar
Soy hermosa en todas las formas
Si, las palabras no me pueden dañar
Así que no me me hagas sentir mal hoy

Para todos tus amigos tu eres delirante
Estas demasiado consumido en tu perdición
Tratando fuerte de llenar tu soledad
La paz se ha ido dejando el rompecabezas incompleto
De ese modo es

Tu eres hermoso no importa lo que digan
Las palabras no te pueden dañar
Tu eres hermoso en todas las formas
Si, las palabras no te pueden dañar
Así que no me me hagas sentir mal hoy

No importa lo que hagamos
(no importa lo que hagamos)
No importa lo que digan
(no importa lo que digan)
Cuando el sol esté brillando
Entonces las nubes desaparecen

A donde quiera que vayamos
El sol no siempre resplandecerá
Pero mañana encontraremos una manera
Para todas las otras veces

Porque somos hermosos no importa lo que digan
Las palabras no nos pueden dañar, oh no
Somos hermosos en todas las formas
Si, las palabras no nos pueden dañar
Así que no me me hagas sentir mal hoy

Así que no me me hagas sentir mal hoy
No me me hagas sentir mal hoy



21 de juny 2007

El conte del Savi i el seu Deixeble (fàbula binaria)


Durant la nostra vida se'ns donen molts consells, però ara en vull ressaltar un que em va donar (a mode de conte) el Dr.Cat ja fa un munt d'anys.

Era un home vell, molt savi, que anava assegut damunt d'un ase i al seu costat, a peu, el seguia el seu deixeble.

En passar pel mig d'un poble la gent va començar a exclamar.... “Mira aquest avi, que espavilat, ell descansat sobre l'ase i el pobre noi caminant”... I en sentir això el deixeble li va dir a l'avi.... Mestre, la gent ens critica... què li semblaria si jo anés damunt l'ase i vostè anés caminant?

En passar per un altre poble la gent també es va exclamar... “Mira aquest vailet, que egoista, ell ben descansat a sobre del ruc i el pobre avi, amb lo vell que és, ha d'anar caminant”... I el noi li va dir a l'avi... Mestre, la gent ens critica... què li sembla si anem tots dos damunt del ruc?

En passar pel següent poble la gent va exclamar-se de nou... “Pobre ruc, que cansat que deu estar de portar-los a tots dos”... I en sentir això el deixeble li va dir al mestre... Mestre, que li semblaria si anéssim tots dos caminant i així l'ase no es cansaria.

Van passar per un altre poble i la gent també es va exclamar... “Mira que en son de beneits aquest parell, tenen un ase i van a peu”... I en sentir això el el deixeble li va dir a l'avi... “Mestre, hem passat per quatre pobles, una vegada vostè sobre el ruc, l'altre jo, i després tots dos i més tard caminant.... L'única cosa que podem fer es carregar-nos l'ase a l'esquena i així ningú ens criticarà”...

I així ho van fer, però en passar per un camí molt estret al costat d'un penya segat van perdre peu i en desequilibrar-se l'ase els va caure dels muscles fins al fons del precipici on va morir esclafada.


Llavors el Mestre li digué al deixeble:

Estimat noi, si escoltes les opinions dels demés i els hi fas cas acabaràs més mort que aquest ruc... Mira de tancar les teves orelles a les opinions alienes, encara que et sigui difícil, i que el que diguin els demés et sigui indiferent; mira d'escoltar només la veu del teu cor.


Això no vol dir que un pugui fer el que li roti dels collons... s'ha de fer el que es creu correcte i mirar de passar de les critiques de la gent, encara que això costi suor i llàgrimes.



Gràcies Dr.Cat




20 de juny 2007

Bombolla Immobiliària (dissertació simplista)

A la llista de correu Internauta l'altre dia es parlava del tema immobiliari i aquesta és la meva opinió.

  • Pugen el tipus d'interès per controlar la inflació .... molt be, però si pugen interessos, automàticament puja el preu del pis que has comprat (el compres a un preu+interessos i si aquests pugen el preu final del pis també). Això no es una inflació "amagada"?

Jo crec que això passa per que ara ja tenen prou gent enganxada.... i com que la construcció ha d'anar de davallada doncs d'altres llocs han de treure els calers.

El meu pare era Paleta i deia que la construcció era el motor de l'economia (també hi ha la industria, l'agricultura... però segur que menys llocs de treball que la contrucció... i el turisme exterior... igual d'altres però no se m'acut)

La construcció dóna feina a paletes, encofradors, guixaires, lampistes, fusters, tendes de mobles, d'electrodomestics, etc.... Si aquests treballadors tenen feina doncs compren cotxes, motos, electrodomèstics, 2nes residencies, viatgen, surten de restaurants i discoteques, etc...
Si aquesta gent no té feina no te peles i no pot consumir tot lo parlat.

Llavors fa uns anys ens "venen la moto" de que els interessos dels bancs són baixos, i que la vivenda puja molt més que aquests interessos i tothom a comprar pisos encara que sigui demanant hipoteques ja que es una clara inversió... es pot arribar a guanyar més d'un 10% entre revalorització menys hipoteca i quin banc et dona un 10%???... cap... doncs a comprar pisos, garatges, parkings i tot el que tingui totxos al voltant.

I ara diuen que s'acaba (algun dia s'ha d'acabar.... clar... tot el que puja baixa) i a qui enganxaran.... doncs a tota la població "normal" que ha comprat un pis per a viure-hi, o que hi ha vist negoci i a petits constructors que han demanat crèdits per a construir... les grans corporacions tenen prou calers com per no enganxar-se els dits... i pel que he llegit ja fa dies que van passant els calers altra cop a la borsa...

I la gent "normal" i els petits constructors quan no puguin pagar vendran a la baixa abans de que s'ho quedi el banc... i si s'ho queda el banc sortirà a subhasta a un preu més baix també... (benefici pels subhasters, que vaja màfia que son...) i si hi ha preus més baixos lo "lògic" serà que també baixin els altres... i si les petites oficines de compra/venda (d'aquí uns anys totes tancades) han de vendre més baix o tancar també vendran més baix.

La putada és la de sempre... qui perd... la gent normal (com a la borsa). :-(

I lo pitjor és que això no passa amb un dvd, o un ordinador, o una tele de plasma, o una moto, o si m'apures un cotxe.... que son bens de consum NO imprescindibles... sinó que passa amb L'HABITATGE, que tindria que ser un DRET de tots els ciutadans.

Imaginem que diríem si el preu d'un kilo de patates fos de 30€... algú ho pagaria??? algú especularia amb el preu dels aliments tant a lo bestia com amb l'habitatge???

Fa uns 15 anys un pis per reformar a Salt valia un 24.000€... (per problemes no em vaig atrevir a comprar-lo :-( ) i ara pot valer uns 180.000€ mínim... si no m'equivoco un 650% més.... a qui li han apujat el sou un 650% en els darrers 15 anys???

Un company meu està pagant gairebé 600€ de lloguer per un piset a Girona!!!

Els que tingueu fills aneu estalviant per que no us els podreu treure de casa. :-)

T'ho juro que quan penso això és per dir "Apaga y vamonos"... :-(

Això és el que penso i puc estar equivocat.... és només una opinió simplista.




09 de maig 2007

Got mig ple o mig buit


Ja fa molt de temps que corre aquest "acudit" per la xarxa.

Com veieu el got?

Optimista: Mig ple.

Pessimista: Mig buit.

Informàtic: Massa gran.





29 d’abril 2007

Creep de Radiohead

Recordo que va ser una nit que, fent zapping, al canal 33 vaig trobar-me de sobte amb un concert de no sé quin grup tocant no sé quina cançó i vaig flipar....

Bé, doncs el grup era Radiohead i la cançó Creep, i com ja va siguen hora de fer servir el YouTube en aquest blog aquí deixo dues perles... El clip de Creep en elèctric i també una animació en flash sota la versió acústica (que encara m'agrada més).

Creep elèctric



Creep acustic




Pel meu parer Radiohead ha seguit el camí invers a Pink Floyd... aquests van començar amb un rock psicodèlic molt particular i acabaren sent més "comercials"... Radiohead va començar sent molt "comercial" (amb cançons com Creep o Fake Plastic Trees) i a partir de l'àlbum OK Computer (que va guanyar un Grammy l'any 98) van començar a "experimentar" fins aconseguir un estil molt "peculiar". D'aquesta darrera època la cançó que pot ser m'agrada més és There there.


Creep

When you were here before
Couldnt look you in the eye
Youre just like an angel
Your skin makes me cry
You float like a feather
In a beautiful world
And I wish I was special
Youre so fuckin special

But Im a creep, Im a weirdo.
What the hell am I doing here?
I dont belong here.

I dont care if it hurts
I want to have control
I want a perfect body
I want a perfect soul
I want you to notice
When Im not around
Youre so fuckin special
I wish I was special

But Im a creep, Im a weirdo.
What the hell am I doing here?
I dont belong here.

Shes running out again,
Shes running out
Shes run run run running out...

Whatever makes you happy
Whatever you want
Youre so fuckin special
I wish I was special...

But Im a creep, Im a weirdo,
What the hell am I doing here?
I dont belong here.
I dont belong here.



Creep (Bicho Raro)

Cuando estabas aqui
No te podía mirar a los ojos
Tu eres como un angel
Tu piel me hace llorar
Tu flotas como una pluma
En un mundo hermoso
Y yo, hubiese deseado ser especial
Eres tan jodidamente especial...

Pero soy un asqueroso, soy un bicho raro
Que mierda estoy haciendo aquí?
Yo no correspondo aqui...

Yo no quiero si duele
Quiero tener el control
Quiero un cuerpo perfecto
Quiero un alma perfecta
Quiero que te fijes
Cuando no esté aqui
Tu eres tan jodidamente especial
Hubiese querido ser especial...

...pero soy un asqueroso, soy un bicho raro
Que mierda hago aqui?
Yo no correspondo aqui...

Ella... está escapandose otra vez
Ella... está escapandose
Ella corre, corre, corre, se escapa...

Lo que te haga feliz
Lo que quieras
Eres tan jodidamente especial
Hubiese deseado ser especial...

...pero soy un asqueroso, un bicho raro
Que mierda hago aqui?
No correspondo aqui
No correspondo aqui...



Pàgina oficial de Radiohead
ed2k de Creep
ed2k de Creep en acustic



28 d’abril 2007

Roger Waters al Palau Sant Jordi

No solc anar a gaires concerts però aquest no me'l podia perdre ja que Pink Floyd és el meu grup preferit (amb el permís de Radiohead)

Encara que estiguin separats (i es veu que molt emprenyats), tant l'any 1994 quan van venir en David Gilmour, Nick Mason i en Rick Wright (que son els que legalment es poden dir Pink Floyd) amb la gira mundial de l'album "The Division Bell"; com ara que ha vingut en Roger Waters amb el disc del 1973 "The Dark Side Of The Moon" (que els va fer mundialment famosos); els dos concerts han estat ¡¡¡Increïbles!!! i a tots dos s'han tocat també les cançons més emblemàtiques del grup.

A veure si d'ací uns anys es reconcilien i fan una gira tots plegats.


Tenen un munt de cançons que m'agraden, però definitivament la meva preferida és "Wish You Were Here" que li van dedicar a en Syd Barrett, que és va quedar "penjat" pels abusos amb les drogues, i va tenir que abandonar el grup l'any 1968. (va morir el 7 de Juliol del 2006)


Wish You Were Here

So, so you think you can tell
Heaven from Hell,
blue skies from pain.
Can you tell a green field
from a cold steel rail?
A smile from a veil?
Do you think you can tell?

And did they get you to trade
your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees?
Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change?
And did you exchange
a walk on part in the war
for a lead role in a cage?

How I wish,
how I wish you were here.
We're just
two lost souls swimming in a fish bowl,
year after year,
Running over the same old ground.
What have you found?
The same old fears.
Wish you were here.




Ojalá estuvieses aquí

Así que, así que crees que puedes distinguir
el paraíso del infierno,
cielos azules del dolor
¿Puedes distinguir un campo verde
de un frío raíl de acero?
Una sonrisa de un cumplido,
¿Crees que puedes distinguir?

Y ¿Consiguieron transformar
tus héroes por fantasmas?
¿Cenizas calientes por árboles?
¿Aire caliente por brisa refrescante?
¿Confort frío por cambio?
¿Y canjeastes
participar en parte de la guerra
por un papel principal en una jaula?

Como desearía,
Como desearía que estuvieses aquí.
Somos solo
dos almas perdidas, nadando en una pecera,
año tras año
Corriendo sobre el mismo viejo suelo.
¿Qué hemos encontrado?
Los mismos viejos miedos
Ojalá estuvieses aquí


ed2k de Wish You Were Here
versió de Radiohead



05 d’abril 2007

Entrevista interessant a "La Contra" del diari La Vanguardia 05-04-2007



BORIS CYRULNIK · Psiquiatra y neurólogo



"Los otros modelan nuestro cerebro"


Tengo 59 años. Estoy casado, dos hijos y dos nietos. Nací en Burdeos y vivo en Toulon en cuya universidad dirijo un grupo de investigación de etología clínica. He trabajado con Ségolène Royal y me siento muy próximo a ella. Creo en el hombre más que en Dios. Acabo de publicar De cuerpo y alma (Gedisa), sobre los afectos y las neuronas

- ¿Qué es el alma?

- Yo empleo la palabra alma en el mismo sentido que Freud. Nosotros somos materia y representaciones no materiales, somos carne y alma.

- ¿Qué sabe usted del alma?

- Según las teorías del afecto, cada uno de nosotros se construye una película de sí mismo con imágenes y palabras, selección de cosas vividas, impresiones.

- ¿Una película que sólo se hace con mis recuerdos?

- Y con la imagen que el otro tiene de ti.

- ¿Puedes cambiar la película de ti mismo a lo largo de la vida?

- Esa película, a la que llamamos identidad narrativa, cambia constantemente. En la adolescencia cambia nuestro mundo afectivo y por tanto nuestra identidad narrativa, o cuando pasamos por un reto vital. Si hacemos una psicoterapia cambia de nuevo.

- Cuando nos vamos a dormir la memoria revisa lo almacenado, ¿no podríamos intervenir para cambiar nuestra personalidad?

- Ésa es la teoría de la resiliencia: podemos intervenir y modificar la idea que tenemos de nosotros mismos. Hay herramientas para no ser un esclavo del pasado.

- ¿Me está diciendo que la felicidad o la desdicha se construyen día a día?

- Sí, y palabra a palabra. Es un entramado, nosotros tejemos el sentimiento de felicidad.

- ¿Y ese gen que facilita el tránsito de serotonina?

- Cierto, a unos les llega más serotonina (sustancia que lucha contra las emociones depresivas) que a otros. Pero la neurología también nos sugiere que a menudo nuestra manera de percibir el mundo es lo que da el sabor de la felicidad o de la infelicidad.

- ¿Qué sugiere para modificar la tendencia?

- Cuando nos sentimos desgraciados hay que retomar el control y revisar las heridas: escribir, o encontrarse con gente que esté viviendo la misma situación y hablar, o ayudar a otros desinteresadamente.

- ¿El cerebro llega a ser la consecuencia de un estado de ánimo?

- Absolutamente, sí.

- ¿La química llega a modificarse?

- Aunque esté genética y neurológicamente sano, si estoy solo, todo mi desarrollo biológico va a pararse. Un bebé necesita a otra persona para desarrollarse biológicamente, para no convertirse en un pseudoautista.

- ¿Y si el otro no está sano?

- Si la madre, los amigos o la cultura son crueles conmigo; si en mi entorno hay guerra y miseria sin consuelo, incluso si me maltrata mi mujer o mi marido..., caeré enfermo.

- ¿?

- El otro, tú, modifica la secreción de mi dopamina. Si yo estoy solo, la dopamina es escasa. Si tú me hablas amablemente, si me haces reír, si me haces sentir seguro, grandes dosis de dopamina circulan. Eso demuestra que la mente y el cuerpo están entrelazados.

- ¿Ocurre a todas las edades?

- Sí, pero durante los primeros cinco o seis años de vida en nuestro cerebro hay 200.000 sinapsis por hora, y todos los acontecimientos que ocurren a mi alrededor - la amabilidad, la crueldad, la tristeza de mis padres- crean canales por los que va a circular la dopamina. Si me maltratas, los canales llegarán a una zona del cerebro. Si me haces sentir seguro, llegarán a otra distinta que genera en mí sensación de bienestar.

- Menuda responsabilidad...

- Es tu manera de ser, mi madre, mi familia, mi colegio, mi cultura, todo lo que me rodea, lo que va a canalizar la circulación de neuronas hacia una zona cerebral que genera una sensación de bienestar o de malestar.

- ¿Se puede reprogramar el cerebro?

- Sí, puesto que es plástico, aunque la plasticidad disminuye con la edad. Uno de cada tres niños tiene una madre que sufre emocionalmente. Si mi madre está mal, yo estoy mal; tengo miedo de amar, no sé amar.

- ¿Los que comienzan bien la vida lo tienen más fácil?

- Espere y verá: cuando hacemos el seguimiento de este otro grupo, más comunicativos y sociables, resulta que el 25% se hunde tras los estragos del primer amor. Y el 40% de los que comenzaron mal, mejoran tras esa experiencia, aprenden. Nos desarrollamos en función de la superación de los miedos y los sufrimientos. La felicidad no es escapar de ellos, sino afrontarlos y superarlos.

- ¿Por qué tanto niño hiperactivo, ansioso?

- Nuestro mundo moderno y tecnológico ha mejorado las condiciones materiales pero no las relacionales. Antes la familia era el núcleo del bienestar y lo duro estaba fuera. Ahora no es el lugar del bienestar, sino del aburrimiento; la vida está fuera. Nuestros hijos se desarrollan intelectual y físicamente mejor, pero afectivamente peor que antes.

- ¿El sufrimiento es más sano que la indiferencia?

- Sí, la indiferencia es la muerte psíquica y el sufrimiento es la vida. Mientras sufrimos podemos seguir soñando con algo mejor.

- ¿Quien espera el dolor lo sufre más y quien espera la felicidad la disfruta más?

- Así es. Una simple relación, según las emociones que provoque, puede modificar las secreciones de opiáceos. La esperanza de apaciguarme me apacigua. El simple hecho de creer que algo o alguien me da sosiego le otorga ese poder.

- "Sólo se puede vivir revestido de un manto de palabras", dice usted.

- Hay que darle un significado a la desgracia. Si no lo entiendo, no puedo reaccionar y estoy sometido al malestar. Si mi mundo vuelve a ser coherente, si le doy un sentido, tengo una estrategia para volver a vivir.



Toda su familia murió en los campos de exterminio nazis. A los seis años, era un prófugo. Vivió en casas de acogida y se prometió entender. Eso le llevó a investigar en distintos campos de la ciencia hasta elaborar la teoría de la resiliencia: cómo una infancia infeliz no determina la vida. Ahora, en ´De cuerpo y alma´, demuestra cómo nuestra mente modifica nuestro cuerpo, cómo las neuronas crean un vínculo biológico en el vacío entre dos personas, cómo la fe de los creyentes los arranca de la enfermedad con mucha más frecuencia que a los que no creen, cómo la meditación hace desaparecer los indicadores biológicos del estrés, cómo las palabras de otro modifican nuestro cerebro, cómo para llegar a ser inteligentes debemos ser amados...



27 de març 2007

Gràcies Lluís Llach

Em seria impossible fer la llista de les cançons de'n Lluís Llach que més m'agraden i molt menys posar-les per ordre... però en vull citar dues.

La primera és "Cançó Sense Nom", també anomenada "On Vas", i és pel següent motiu...
Quan feia la mili a la "Residencia de Oficiales de Las Palmas de Gran Canaria" (bé la mili.... treballar gratis tretze mesos pel "País") moltes vegades l'escoltava ben alta a l'oficina (com un nen que fa una malifeta) sabent que al despatx del costat hi havia el Coronel (que en la seva època havia estat el Tinent en Cap de la Guàrdia Personal de'n Franco i que, suposo, van "exiliar" a les Illes Canaries en morir aquest) i gaudint al pensar que no n'entenia la lletra... o que si l'entenia ja estava massa "cremat" com per a fer-ne cas.


Cançó Sense Nom (On Vas) ed2k

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
perquè el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes
On vas amb els avions
On vas, on vas.
On vas amb els fusells
On vas amb els canons
On vas, on vas.

On vas quan ja l'infant no pot mirar
ni el blau del mar ni aquell cel clar,
i ets tu qui el robes?

On vas amb les banderes i avions
i tot el cercle de canons
que apuntes al meu poble?

On vas amb la vergonya per galó
i en el fusell hi dus la por
que apuntes al meu poble?

On vas quan ja l'infant no vol jugar
per que el carrer vessa de sang
i ets tu qui l'omples?



L'altra és "Cal que neixin flors a cada instant" i la recordo perquè és la cançó que em va fer sentir Català, quan una nit d'imaginària (així s'anomena la vigilància nocturna que fan els soldats), escoltant no sé ben bé quina ràdio Española, el locutor la va posar i jo em vaig emocionar.
Això em va fer pensar... La "Raó" em fa Español i apurant molt fins hi tot Àrab, doncs el meu Avi es deia Eduardo Morales Moreno (cognoms d'origen "moro" ...suposo), va néixer a Montefrio (Granada) però com que era Guardia Civil va ser destinat a Catalunya, on va conèixer la meva Àvia, va aprendre el Català (que ja voldrien molts nats aquí parlar-lo tant bé com ell el parlava) i no li diguessis pas de tornar cap allà, doncs a la fi també es devia "sentir" Català.
I és que "sentir-se" Català és això... un sentiment... sense raó ni lògica... simplement un sentiment.


Cal que neixin flors a cada instant ed2k

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per d'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense poda'l;
l'hem de treballar,
l'hem d'anar a regar,
encara que l'ossada ens faci mal.

No somnien passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar...

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.





Tant de bo el convencin
per a fer un darrer recital
al Camp del Barça.




13 de març 2007

James Lovelock (pare de la teoria Gaia)

Entrevista a el Periódico 11/03/2007

-¿Qué fe política abraza?
-Estoy en contra de todas las ideologías. ¡La ideología es la maldición de la humanidad! Y, créame, los verdes son igual de malos que los otros.




12 de març 2007

Contaminació Emocional

L'altre dia se'm va acudir aquesta definició i, com sempre sol passar, en buscar-la al google vaig veure que ja existia a un munt de llocs.
En concret vaig trobar algunes explicacions que parlen d'aquest tema en diferents àmbits.


La que pateixen familiars i l'entorn de les persones malaltes:
Observación a cerca de como los Trastornos Emocionales psicológicos o psiquiátricos de un miembro pueden generar patología en el resto del grupo.
La nueva complicación emergente, una Neurosis Secundaria, podríamos definirla como: La capacidad movilizadora, que posee una enfermedad psicológica o psiquiátrica, de provocar una alteración emocional en miembros sanos del grupo. Será una enfermedad nueva, pero distinta, generada por Mutación, Alteración, Cambio o Conversión de los hábitos en la cultura social, familiar, establecida.
No significa que se contagie un virus o algo parecido, no. Es advertir sobre otra forma de contaminación emocional, a la cual se presta poca atención, pero que puede transformarse en desencadenante de nuevos trastornos, generalmente neuróticos.
En cualquier familia con un enfermo con problemas psicológicos o psiquiátricos, generalmente se busca darle una asistencia adecuada. Ese hecho impactará, sí o sí, en el mantenimiento de los vínculos acostumbrados porque las preocupaciones, las frustraciones, las angustias que el enfermo promueve repercuten en cada uno y en todos. La aflicción diaria se trasmite y genera mensajes de ansiedad como un estado de alerta permanente.
Por ejemplo, es lo que siente en un hogar cuando uno de sus miembros es descubierto como adicto a las drogas.
Tener un enfermo con trastornos psicológicos o Psiquiátricos severos, angustia a quienes lo rodean, porque las enfermedades de ése tipo tienen el tono perjudicial de lo indescifrable, lo atemorizante o lo socialmente reprochable: ¡Mi vecino es un loco! Suele ser una expresión peyorativa muy utilizada para designar trastornos neuróticos o de conducta.
Los prejuicios sociales sobre enfermedades vergonzantes como antiguamente eran la tuberculosis, lepra o también los Síndromes de Down, no perdieron vigencia, están escondidas en la cultura general y son de aflorar silenciosamente en cualquier momento.



La que pateixen el Metges:

Leiter (1988) nos dice que la despersonalización tiene como objeto disminuir la vivencia de responsabilidad con la profesión y el compromiso con el usuario pero no puede impedir el coste profesional en forma de daño a la autoestima profesional.
Tenemos un trabajo con una alta capacidad de contaminación emocional.
Vemos la muerte, la impotencia, la dependencia que genera la enfermedad, la vulnerabilidad, lo aleatorio que es vivir o morir.
Y necesitamos poner distancia. El desafío es lograr acercarse a la persona que sufre sin ser dañado por su sufrimiento. Sin entrar en el burn-out.
Hay otro tipo de contaminación emocional que podemos vivir en nuestro trabajo.
Es la contaminación procedente de rol que nos ponen los pacientes. Del médico que ellos quieren que seamos (de la proyección de sus propias emociones dicho más técnicamente).
Frecuentemente necesitan un Dios omnipotente que les salve de la enfermedad y la muerte. Y nos ven así, como ellos necesitan.
La capacidad contaminante de esto, está en que podamos llegar a sentirnos en cierto modo omnipotentes. El mecanismo se llama identificación proyectiva. Por medio de él nos identificamos con lo que el paciente nos proyecta.
En otras ocasiones necesitan una culpable, un malo que sea el responsable de la desgracia. Y nos lanzan la culpa. Y si no separamos el grano de la paja, nuestra responsabilidad de lo que no es nuestro (incluida la responsabilidad de la institución) nos iremos a casa sintiéndonos profundamente culpables.


Fins i tot el Catequistes ho tenen en compte:
Actitudes fundamentales del catequista:
Evitar la contaminación emocional: los problemas personales no deben proyectarse en la manera de tratar a las personas. Debe crearse un ambiente de acogida, de confianza, de alegría, que propicie conductas adecuadas.
(Es deu poder traslladar als psicòlegs... els capellans d'ara)


La que els pares poden ocasionar als seus fills petits:
Las fuertes presiones a que se ven sometidos el hombre y la mujer de la sociedad actual no sólo reportan grandes cargas de estrés a los adultos, sino también a los niños, a quienes, de una u otra forma y por una u otra vía, los mayores traspasan sus múltiples inquietudes y arrastran a la vorágine, ocasionándoles angustia, desórdenes alimentarios y problemas de concentración y rendimiento en los estudios.


I també se m'acut la que un mal "Jefe" pot provocar en els seus treballadors i que en aquest cas l'anomenen burn-out.



En definitiva... que, lamentablement, el "mal rollo" s'encomana es vulgui o no es vulgui.




02 de març 2007

S'ha mort l'Àvia

L'Àvia Leonor s'ha mort als 98 anys.
El seu marit, l'Avi Eduardo, es va morir l'any 92 a l'edat de 91 anys.
Ara ja no em queden avis en aquest món. :-(






Descansi en Pau.




23 de gener 2007

Lullaby


I am by your side
everything is all right
Don't worry...

'Cause I know we'll be fine
I know we'll sort it out
This time

'Cause I'm here to dry your tears
And I'm here to make you smile
And I'm here to blow your fears away
so good night....

I am by your side
everything is all right
Don't worry...

'Cause I know we'll be fine
I know we'll sort it out
This time

'Cause I'm here to dry your tears
And I'm here to make you smile
And I'm here to blow your fears away
so good night....

Good night....good night.....good night......


06 de gener 2007

Lucy dalt del cel amb diamants



Lucy in the sky with diamonds



Picture yourself in a boat on a river,
Imagina't a tu mateix dalt d'una barca a un riu
with tangerine trees and marmalade skies.
Amb arbres de mandarina i cels de melmelada
Somebody calls you, you answer quite slowly,
Algú et crida i tú contestes molt lentament
a girl with caleidoscope eyes.
es una noia amb ulls de caleidoscopi.

Cellophane flowers of yellow and green,
Flors de celofan grogues i verdes
towering over your head.
Amontonades sobre el teu cap
Look for the girl with the sun in her eyes
Busca la noia que tè el sol als seus ulls
and she's gone.
I ja s'en ha anat


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.


Follow her downto a bridge by the fountain,
Segueix-la cap baix, cap a un pont prop de la font
where rocking horse people eat marshmallow pies.
ón gent muntant cavallets de joguet mengen pastes de marshmallow [1]

Everyone smiles as you drift past the flowers,
Tothom somriu quan tú passes pel costat de les flors
that grow so incredibly high.
que creixen tan increïblement altes

Newspaper taxis appear on the shore,
Taxis fets de diaris apareixen a la platja
waiting to take you away.
esperant per portar-te lluny
Climb in the back with your head in the clouds
Munta't-hi amb el teu cap dalt dels núvols
and you're gone.
I ja t'en has anat.


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.


Picture yourself on a train in a station,
Imagina't a tú mateix dalt d'un tren a una estació
with plasticine porters with looking glass ties.
amb mossos de corda de pastilina amb corbates de miralls
Suddenly someone is there at the turnstile,
Tot d'una algú està a la porta d'entrada [2]
the girl with caleidoscope eyes.
la noia amb ulls de caleidoscopi.


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.



[1] Rocking horse es un cavall de joguet tipus balancí, avans s'en veien, ara no ho sé. Marshmallows son unes chuches toves i esponjoses, que no sé com traduïr,pero n'hi han a les tendes.
[2] Turnstile es aquell tipus de porta giratoria pero ón hom només pot passar d'un en un. Mireu els anglesos quan entren al camp de futbol.



Traducció del Tinetaire: V Basora Francesch
Autor: John Lennon
Grup: The Beatles
Àlbum: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band

ed2k




Acudit.

Nadie es perfecto.

... pero ...

¿Quien quiere ser nadie?



30 de desembre 2006

26 de desembre 2006

Moviment *involuntari* dels ulls

Fa temps vaig escoltar, no sé on, que quan ens fan una pregunta els ulls es mouen involuntàriament mentre el cervell cerca la resposta.

M'hi he anat fixant al llarg d'aquest temps i he comprovat que és cert. Durant unes fraccions de segon, mentre el cervell treballa per recordar la resposta, els ulls van cap cap alguna direcció sense voler-ho.

Vaig preguntar a la llista l'Internauta i en Jordi Pina va trobar aquest text que reprodueixo aquí abaix.

No sé si és gaire acurat, ni si té alguna influència el ser dretà o esquerrà, però si més no és curiós, i si a partir d'ara ho recordeu fixeu-vos en el moviment dels vostres ulls en intentar recordar una resposta.

Arriba a la izquierda
Indica: Visualización de Construcción de imágenes
Si preguntas a alguien. ¿Imagina un búfalo púrpura? verás que sus ojos se mueven hacia esta dirección mientras está pensando en ello. Es una imagen no terrenal y sobre la que tiene que pensar en su construcción, de ahí que mire hacia esta zona.

Arriba a la derecha
Indica: Visualización de Recuerdos 
Si preguntas a alguien. ¿De qué color eran las paredes del salon de tu primera casa?, este seguramente moverá sus ojos hacia esta dirección buscando recordar un aspecto creativo que tiene asociado en su mente.

A la izquierda
Indica: Audición Construída 
Si preguntas a alguien: "Intenta imaginarte el ruido más estridente que puedas en tu cabeza" enseguida moverá sus ojos apuntando a su oído izquierdo, imaginando un ruido que nunca ha escuchado.

A la derecha
Indica: Audición Recordada  
Si preguntas a alguien "Recuerda la voz de tu madre", sus ojos se moverán seguramente a esta dirección de su oído derecho tratando de crear el recuerdo de la voz de su madre.

Abajo a la izquierda
Indica: Sensación 
Si preguntas a alguien ¿Puedes recordar el olor de una fogata?, sus ojos se moverán hacia la zona inferior de su rostro, donde se encuentran alojadas las sensaciones de gusto y olfato, creando un recuerdo.

Abajo a la derecha
Indica: Diálogo interno
Esta es la dirección de los ojos cuando alguien está hablando consigo mismo.