23 de gener 2007

Lullaby


I am by your side
everything is all right
Don't worry...

'Cause I know we'll be fine
I know we'll sort it out
This time

'Cause I'm here to dry your tears
And I'm here to make you smile
And I'm here to blow your fears away
so good night....

I am by your side
everything is all right
Don't worry...

'Cause I know we'll be fine
I know we'll sort it out
This time

'Cause I'm here to dry your tears
And I'm here to make you smile
And I'm here to blow your fears away
so good night....

Good night....good night.....good night......


06 de gener 2007

Lucy dalt del cel amb diamants



Lucy in the sky with diamonds



Picture yourself in a boat on a river,
Imagina't a tu mateix dalt d'una barca a un riu
with tangerine trees and marmalade skies.
Amb arbres de mandarina i cels de melmelada
Somebody calls you, you answer quite slowly,
Algú et crida i tú contestes molt lentament
a girl with caleidoscope eyes.
es una noia amb ulls de caleidoscopi.

Cellophane flowers of yellow and green,
Flors de celofan grogues i verdes
towering over your head.
Amontonades sobre el teu cap
Look for the girl with the sun in her eyes
Busca la noia que tè el sol als seus ulls
and she's gone.
I ja s'en ha anat


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.


Follow her downto a bridge by the fountain,
Segueix-la cap baix, cap a un pont prop de la font
where rocking horse people eat marshmallow pies.
ón gent muntant cavallets de joguet mengen pastes de marshmallow [1]

Everyone smiles as you drift past the flowers,
Tothom somriu quan tú passes pel costat de les flors
that grow so incredibly high.
que creixen tan increïblement altes

Newspaper taxis appear on the shore,
Taxis fets de diaris apareixen a la platja
waiting to take you away.
esperant per portar-te lluny
Climb in the back with your head in the clouds
Munta't-hi amb el teu cap dalt dels núvols
and you're gone.
I ja t'en has anat.


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.


Picture yourself on a train in a station,
Imagina't a tú mateix dalt d'un tren a una estació
with plasticine porters with looking glass ties.
amb mossos de corda de pastilina amb corbates de miralls
Suddenly someone is there at the turnstile,
Tot d'una algú està a la porta d'entrada [2]
the girl with caleidoscope eyes.
la noia amb ulls de caleidoscopi.


Lucy in the sky with diamonds,
Lucy dalt del cel amb diamants
............................................
Lucy in the sky with diamonds,
Lucy in the sky with diamonds, ah, ah.



[1] Rocking horse es un cavall de joguet tipus balancí, avans s'en veien, ara no ho sé. Marshmallows son unes chuches toves i esponjoses, que no sé com traduïr,pero n'hi han a les tendes.
[2] Turnstile es aquell tipus de porta giratoria pero ón hom només pot passar d'un en un. Mireu els anglesos quan entren al camp de futbol.



Traducció del Tinetaire: V Basora Francesch
Autor: John Lennon
Grup: The Beatles
Àlbum: Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band

ed2k




Acudit.

Nadie es perfecto.

... pero ...

¿Quien quiere ser nadie?



30 de desembre 2006

26 de desembre 2006

Moviment *involuntari* dels ulls

Fa temps vaig escoltar, no sé on, que quan ens fan una pregunta els ulls es mouen involuntàriament mentre el cervell cerca la resposta.

M'hi he anat fixant al llarg d'aquest temps i he comprovat que és cert. Durant unes fraccions de segon, mentre el cervell treballa per recordar la resposta, els ulls van cap cap alguna direcció sense voler-ho.

Vaig preguntar a la llista l'Internauta i en Jordi Pina va trobar aquest text que reprodueixo aquí abaix.

No sé si és gaire acurat, ni si té alguna influència el ser dretà o esquerrà, però si més no és curiós, i si a partir d'ara ho recordeu fixeu-vos en el moviment dels vostres ulls en intentar recordar una resposta.

Arriba a la izquierda
Indica: Visualización de Construcción de imágenes
Si preguntas a alguien. ¿Imagina un búfalo púrpura? verás que sus ojos se mueven hacia esta dirección mientras está pensando en ello. Es una imagen no terrenal y sobre la que tiene que pensar en su construcción, de ahí que mire hacia esta zona.

Arriba a la derecha
Indica: Visualización de Recuerdos 
Si preguntas a alguien. ¿De qué color eran las paredes del salon de tu primera casa?, este seguramente moverá sus ojos hacia esta dirección buscando recordar un aspecto creativo que tiene asociado en su mente.

A la izquierda
Indica: Audición Construída 
Si preguntas a alguien: "Intenta imaginarte el ruido más estridente que puedas en tu cabeza" enseguida moverá sus ojos apuntando a su oído izquierdo, imaginando un ruido que nunca ha escuchado.

A la derecha
Indica: Audición Recordada  
Si preguntas a alguien "Recuerda la voz de tu madre", sus ojos se moverán seguramente a esta dirección de su oído derecho tratando de crear el recuerdo de la voz de su madre.

Abajo a la izquierda
Indica: Sensación 
Si preguntas a alguien ¿Puedes recordar el olor de una fogata?, sus ojos se moverán hacia la zona inferior de su rostro, donde se encuentran alojadas las sensaciones de gusto y olfato, creando un recuerdo.

Abajo a la derecha
Indica: Diálogo interno
Esta es la dirección de los ojos cuando alguien está hablando consigo mismo.



14 de desembre 2006

Estefanoria

Quan un és un burro...
...només pot aspirar a perseguir estefanories...



Però si més no ha de poder escollir...
...quines estefanories seguir.




06 de desembre 2006

Podré tornar enrere

Rius de gent
mal ferida corren sols
escopint el seu fracàs
ja vençuts
esperaran com sempre han fet
l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor
a un nom inexistent
mentre riuen
dins núvols passatgers
cada dia més distants.

Corren sols
seguint pistes per trobar
el refugi de l'acció d'un amic
que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn
que a vegades quan s'apaga el primer foc
pot fer encara més mal
i així acaben quan ja tot ha passat cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrere
quan sigui massa lluny
Podré torbar enrere
quan sigui massa tard (2)

Són germans
d'un camí que no ha tingut
mai sortida ni final
saben bé
que el futur és la foscor
i que el negre és el color
d'una bandera
bruta i plena de sang
que els hi han posat a les mans.
Però no es rendeixen
somnien il·lusions fent himnes de cançons i cridant

Podré tornar enrere...



Grup: Sopa de Cabra
Àlbum: Ben Endins (1991)
Lletra: Jaume Rufí
ed2k



27 d’octubre 2006

La Mamma Morta

Ària de l'Òpera Andrea Chénier de Umberto Giordano.
També surt a l'escena de la pel·lícula PhiladelPhia en la que el Tom Hanks està al seu pis, amb el gota a gota al braç, mentre escolta la versió de la Maria Callas.


La mamma morta m'hanno
alla porta della stanza mia;
Moriva e mi salvava!
poi a notte alta
io con Bersi errava,
quando ad un tratto
un livido bagliore guizza
e rischiara innanzi a' passi miei
la cupa via!
Guardo!
Bruciava il loco di mia culla!
Così fui sola!
E intorno il nulla!
Fame e miseria!
Il bisogno, il periglio!
Caddi malata,
e Bersi, buona e pura,
di sua bellezza ha fatto un mercato,
un contratto per me!
Porto sventura a chi bene mi vuole!
Fu in quel dolore
che a me venne l'amor!
Voce piena d'armonia e dice:
"Vivi ancora! Io son la vita!
Ne' miei occhi è il tuo cielo!
Tu non sei sola!
Le lacrime tue io le raccolgo!
Io sto sul tuo cammino e ti sorreggo!
Sorridi e spera! Io son l'amore!
Tutto intorno è sangue e fango?
Io son divino! Io son l'oblio!
Io sono il dio che sovra il mondo
scendo da l'empireo, fa della terra
un ciel! Ah!
Io son l'amore, io son l'amor, l'amor"
E l'angelo si accosta, bacia,
e vi bacia la morte!
Corpo di moribonda è il corpo mio.
Prendilo dunque.
Io son già morta cosa!
Traducció al Castellà
Versió de Maria Callas
Vídeo Montserrat Caballé

24 de setembre 2006

Vinyes verdes vora el mar...


Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!








19 de setembre 2006

Somnis

Per a un amant del surrealisme somniar és pot equiparar a veure un quadre de'n Dalí o una peli del Terry Guilliam.

Per això sempre m'ha agradat somniar (no despert) i és una llàstima que segons després de despertar-nos oblidem els somnis.

Bé, doncs fa temps vaig tenir un somni que em va sobtar i m'ha fet pensar una mica. Resulta que el somni transcorria normalment (no recordo què somniava) i en acabar-se, el seu final em va sorprendre molt...

I ara pregunto???

Si el somni és meu i és el meu cervell el que l'està creant? Com pot ser que em sorprengui el seu final ?!?!?!...

Ve a ser com si un escriptor es sorprengués del final del llibre que ha escrit, o un directori del final de la peli que ha filmat...

Vaig preguntar això a una llista de correu a veure si algú en sabia el perquè i dues respostes eren interessants:
  1. Una part del cervell és la que "crea" el somni i una altra és la que "l'interpreta".
  2. El cervell crea el somni i dècimes de segons després l'interpreta.
Si algú que llegeixi aquest text té alguna resposta, o coneix alguna plana on hi hagi més informació, li agrairia que deixés un comentari.

Moltes gràcies!!!



16 d’agost 2006

Neurona Vs. Univers

Aquesta és una imatge microscòpica de tres neurones de ratolí (dues vermelles i una groga) i les seves interconnexions.



Aquesta imatge és una simulació generada per ordinador de com l'univers es va crear i desenvolupar (representa l'estat actual) on es poden veure un grup de galàxies (color groc) envoltades per milers d'estrelles i d'altres galàxies.




Aquesta és la fotografia i text original publicat al New York Times.






12 d’agost 2006

No som res...

La pesadilla del Teólogo

(...Val la pena perdre 5 minuts per llegir-ho... de veritat !!!)

El eminente teólogo doctor Thaddeus soñó que estaba muerto y se dirigía al cielo. Sus estudios le habían preparado y no tuvo ninguna dificultad para encontrar el camino. Llamó a la puerta del cielo y se encontró con un escrutinio más meticuloso de lo que esperaba.

-Solicito la admisión -explicó- porque he sido un hombre de bien y he dedicado mi vida a la gloria de Dios.
-¿Hombre? -dijo el portero-. ¿Qué es eso? Y ¿cómo es posible que una criatura tan ridícula como tú haga algo para promover la gloria de nadie?

El doctor Thaddeus se quedó perplejo.

-No es posible que desconozcas al hombre. Debes saber que el hombre es la obra suprema del Creador.
-Lamento herir tus sentimientos -dijo el portero-, pero lo que dices es nuevo para mí. Dudo que nadie de los que estamos aquí haya oído jamás hablar de esa cosa que llamas "hombre". Sin embargo, puesto que pareces afligido, tendrás la oportunidad de consultar a nuestro bibliotecario.

El bibliotecario, un ser globular con mil ojos y una boca, bajó algunos de sus ojos hacia el doctor Thaddeus.

-¿Qué es eso? -le preguntó al portero.
-Eso dice ser miembro de una especie llamada "hombre" que vive en un lugar de nombre "Tierra". Tiene la curiosa idea de que alguien se interesa especialmente por ese lugar y esta especie. Pensé que quizá podrías ilustrarle.
-Bueno -dijo amablemente el bibliotecario al teólogo-, tal vez puedas decirme dónde está ese sitio que llamas "Tierra".
-Forma parte del Sistema Solar.
-¿Y qué es el Sistema Solar? -preguntó el bibliotecario.
-Pues.. -replicó el teólogo- mi campo era el conocimiento sagrado y lo que preguntas pertenece al conocimiento profano. No obstante, he aprendido lo suficiente de mis amigos astrónomos para poder decirte que el sistema solar forma parte de la Vía Láctea.
-¿Y qué es la Vía Láctea? -preguntó el bibliotecario.
-Es una de las galaxias, de las que, según me han dicho, existen unos cien millones.
-Bueno, bueno -dijo el bibliotecario-. No esperarás que recuerde una entre un número tan elevado. Pero sí recuerdo haber oído antes la palabra "galaxia". De hecho, creo que uno de nuestros bibliotecarios auxiliares está especializado en galaxias. Llamémosle y veamos si puede ayudarnos.

Poco después se presentó el bibliotecario auxiliar galáctico, que tenía la forma de un dodecaedro. Era evidente que en otro tiempo su superficie había sido brillante, pero el polvo de los estantes le había vuelto mortecino y opaco. El bibliotecario le dijo que el doctor Thaddeus, al esforzarse por explicar su origen, había mencionado las galaxias, y confiaban en que sería posible obtener información al respecto en la sección galáctica de la biblioteca.

-Bueno, -dijo el bibliotecario auxiliar-, supongo que sería posible con el tiempo, pero como hay cien millones galaxias y a cada una le corresponde un volumen determinado. ¿Cuál desea esta extraña molécula?
-Es la galaxia llamada Vía Láctea -dijo titubeante el doctor Thaddeus.
-De acuerdo -concluyó el bibliotecario auxiliar-. Lo encontraré, si es que puedo.

Unas tres semanas después regresó y dijo que el fichero extraordinariamente eficaz de la sección galáctica le había permitido localizar la galaxia como la número QX 321.762.

-Hemos empleado a los cinco mil funcionarios de la sección galáctica en esta investigación. ¿Desea ver al funcionario encargado especialmente de la galaxia en cuestión?

Llamaron al funcionario, que resultó ser un octaedro con un ojo en cada superficie y una boca en una de ellas. Estaba sorprendido y deslumbrado al verse en una región tan brillante, lejos del umbrío limbo de sus estanterías. Se sobrepuso y preguntó con timidez:

-¿Qué desean saber acerca de una galaxia?

El doctor Thaddeus se lo explicó:

-Quiero informarme sobre el Sistema Solar, una serie de cuerpos celestes que giran alrededor de una de las estrellas de su galaxia. La estrella en cuestión se llama "Sol".
-Hum -dijo el bibliotecario de la Vía Láctea-. Ha sido bastante difícil encontrar la galaxia precisa, pero encontrar la estrella precisa en la galaxia es mucho más difícil. Sé que hay unos trescientos mil millones de estrellas en la galaxia, pero mis conocimientos no me permiten distinguir una de otra. Creo, sin embargo, que cierta vez la administración pidió la lista completa de los trescientos mil millones de estrellas y sigue guardada en el sótano. Si cree que merece la pena, emplearé a un grupo especial del Otro Lugar para que busquen esa estrella en particular.

Convinieron que, como la cuestión se había planteado y era evidente que el doctor Thaddeus estaba angustiado, siendo en principio interesante que un ser tan rudimentario se presentase de improviso, sería lo mejor que podían hacer.

Varios años después, un tetraedro muy cansado y desalentado se presentó ante el bibliotecario auxiliar galáctico y le dijo:

-Por fin he localizado esa estrella particular sobre la que se han pedido informes, pero no entiendo por qué ha despertado el menor interés. Tiene un gran parecido con muchas otras estrellas de la misma galaxia. Es de tamaño y temperatura medios y está rodeada por otros cuerpos mucho más pequeños llamados "planetas". Tras una minuciosa y microscópica investigación, he descubierto que por lo menos algunos de esos planetas tienen parásitos, y creo que esta cosa que ha solicitado los informes debe de ser uno de ellos.

Al llegar a este punto, el doctor Thaddeus rompió en un apasionado e indignado llanto:

-¿Por qué, decidme, por qué el Creador nos ocultó a los pobres habitantes de la Tierra que no fuimos nosotros quienes le incitaron a crear los Cielos? Durante mi larga vida le he servido con diligencia, creyendo que se fijaría en mis servicios y me recompensaría con dicha eterna. Y ahora parece que ni siquiera tenía conocimiento de mi existencia. Me decís que soy un animalículo infinitesimal en un pequeño cuerpo que gira alrededor de un miembro insignificante de un grupo formado por trescientos mil millones de estrellas, que sólo es uno entre muchos millones de tales grupos. ¡No puedo soportarlo, y ya no me es posible adorar a mi Creador!
-Muy bien -dijo el portero-. Porque no hay ningún Creador que adorar, ya que la ilimitada cavidad del Universo es eterna, nada la creó, y todo lo que ves no ha surgido más que de la combinación aleatoria entre los elementos primordiales. Aunque tú, triste homúnculo, en el Gran Libro de la Naturaleza, debes de ser una insignificante errata, con la que no deberíamos haber perdido ni un ápice de nuestra enorme duración temporal.

En aquel momento se despertó el teólogo.

-El poder de Satán sobre nuestra imaginación, durante el sueño, es aterrador -musitó.


04 d’agost 2006

Julian Beever (dibuixant)

És un dibuixant Anglès que, emprant el guixos de colors sobre el paviment de les voreres dels carrers, crea aquestes increïbles imatges en tres dimensions.